15/08/2018

L’‘Aquarius’ i les solucions europees

Som a l’Europa de Salvini, que aprofita fins i tot la tragèdia del pont Morandi per carregar, precisament, contra Europa, de la qual s’alimenten parasitàriament els partits antieuropeus com la seva Lliga Nord. Som a l’Europa del Grup de Visegrad, amb Hongria, Polònia, Eslovàquia i la República Txeca competint per liderar el discurs antiimmigratori. Som a l’Europa del canceller austríac Sebastian Kurz, que ara ostenta la presidència rotatòria de la Unió Europea i que juga a tirar benzina al foc de la xenofòbia amb els seus socis del Partit de la Llibertat d’Àustria (als feixistes els diverteix usar obscenament la paraula llibertat ). Som a l’Europa en què, a França, Macron fa dels sensepapers combustible fàcil per al seu oportunisme. Som a l’Europa en què fins i tot Merkel ha de fer concessions als socis bavaresos de la CSU, xenòfobs també, en teoria per contenir la puixança dels neonazis d’Alternativa per a Alemanya.

En aquesta Europa, les solucions sobre migració són pedaços com l’acord de mínims del Consell Europeu del juny passat, o com la que s’ha adoptat ara amb l’Aquarius, una esquitxada de gent entre diferents països per sortir del pas mentre creix el rugit del racisme. No es tracta de fer bonisme, com diuen burlant-se’n els partidaris del que es deu haver de dir dolentisme. Però tampoc polítiques d’acollida acomplexades per les exhibicions de força bruta (mai més ben dit) del feixisme. Com les de Pedro Sánchez, que van i venen segons la pressió exercida pel discurs xenòfob de Ciutadans i el PP. Dos partits que només es recorden de parlar de problemàtiques supranacionals, de la frontera sud d’Europa i de solucions europees quan volen esgarrapar vots amb el discurs fàcil de l’odi al que ja ho ha perdut tot.