Arrimadas: segur que vols que TV3 emeti també en castellà?

Inés Arrimadas va dir, entrevistada a TV3, que no passaria res si el canal públic català fes algun programa en castellà. El més elegant que puc fer és qualificar aquesta preocupació d’extemporània. Tot i que aproximadament un 42% dels catalans senten aquesta llengua com la seva principal, el consum televisiu al país es fa, en un 82,3%, en castellà. I la tendència del català és a cedir quota, no pas a guanyar-ne.

Amb aquest context, que Ciutadans proposi segmentar TV3 per llengües és, senzillament, un despropòsit. L’objectiu, esclar, és instituir la falsa noció que la programació en català és només per a catalanoparlants. Folklore. Sardanes, el joc de la botifarra i els castellets. És el mateix sabotatge que practica C’s amb la immersió però aplicat a la televisió: segregació lingüística, pura i dura. I diuen que uneixen?

Encara recordo l’impacte que em va produir la sèrie Periodistas, a Telecinco, quan el gran Enric Arredondo deixava anar algunes frases en català, en el seu paper de director savi, sorrut i malcarat. Era ben estrany, allò de sentir que una sèrie espanyola recollia la pluralitat lingüística de l’Estat, si no era per fer-ne escarni. A TV3 se sent molt més castellà en un sol dia que català a la resta de canals sumats. Sisplau: però si fan repetir les declaracions a polítics i esportistes catalans en castellà, en comptes de subtitular-los. Potser si eradiquessin aquesta pràctica els espectadors de llocs monolingües entendrien que parlem català no com a hobby -o per molestar- sinó de manera natural.

El debat sobre la inclusió de continguts en castellà a TV3 només deixaria de ser ridícul -o malintencionat- si es donessin tres condicions.

La primera, que l’oferta fos equilibrada, ja que avui per cada canal en català n’hi ha 6,4 en castellà. Això es podria fer si Catalunya tingués capacitat de decidir sobre el seu espai radioelèctric. La segona, que les televisions privades emetin els seus continguts també en català. Al capdavall, fan ús d’un bé públic com és l’espai radioelèctric català: sembla just que l’explotin satisfent tots els ciutadans i no només els d’una opció lingüística. De nou, això es podria fer si Catalunya tingués una capacitat normativa de la qual no disposa en l’actual marc polític. La tercera, que TVE deixés de prestar (diguem-ne) servei públic en espanyol a Catalunya. Això podria succeir, altre cop, en l’eventualitat que el país decidís -i aconseguís- deixar de pertànyer a l’estat espanyol.

I diria, sospito, m’ensumo, que Inés Arrimadas no deu ser precisament procliu a afavorir un canvi en aquest sentit.