Boko Haram i l’educació com a problema

L’UNICEF ENS DIU que a Nigèria, el Camerun, el Txad i el Níger un milió de nens han hagut de deixar l’escola i més de dues mil escoles han hagut de tancar pel conflicte, mentre que uns centenars més pateixen desperfectes després d’haver sigut atacades, saquejades o incendiades. En un sol any, mil cent col·legis han quedat destrossats. És una obra de la secta jihadista Boko Haram, que fent honor al seu nom ( l’educació occidental és pecat ) tortura la comunitat educativa i instal·la la por. En sis anys es calcula que han assassinat sis centenars de mestres.

Les xifres són tan escandaloses que són difícils de pair, per obscenes. Som en un món on els talibans van intentar assassinar Malala Yousafzai i ha acabat sent premi Nobel i tot un símbol, però on mestres i estudiants són objectiu de crims també a Mèxic, per posar un exemple. N’hi ha massa a massa països, i de forma creixent.

L’educació és vista com una amenaça per qualsevol intent dictatorial, com l’arma més temuda. I, per tant, des de la democràcia l’hem de defensar amb dents i ungles, no podem permetre cap d’aquestes aberracions. Ni que hi hagi tantsnens sense escola. Ni que a casa nostra creixin les diferències d’oportunitats.

L’única lectura positiva del drama de comprovar que per als totalitaris l’educació sempre és el problema, és que aquesta és la prova més evident que l’educació és la solució. L’única. I l’hem de posar al centre, no a la perifèria. No pot ser que el terrorisme de Boko Haram tingui tan clar on és el seu problema i que els que creguem que és la solució no ens hi dediquem en cos i ànima. Hi està tot en joc.