El bon consell de la tieta Eduvigis

Es veu que un tal Nacho Vigalondo escrivia un bloc a El País digital. Entre nosaltres, diria que no el conec. Vigalondo va néixer a Cabezón de la Sal el 1977 i justament l'estiu d'aquell any jo el vaig passar a Cabezón perfeccionant el meu castellà, per la qual cosa, si ens vam veure, ell deuria tenir només uns mesos. Actualment és guionista, ballarí, cantant i director de cine. Porta barba. Per la Viquipèdia sabem que té pendent el guió del llargmetratge Noches transarmónicas . Una dada que em desconcerta una mica.

Al Twitter, Vigalondo va arribar a reunir 50.000 seguidors i per festejar-ho hi va penjar -tradueixo-: "Ara que tinc més de 50.000 followers i m'he pres quatre xatos podré dir el meu missatge: l'Holocaust va ser un muntatge!". I va continuar -una altra piulada? O piu-piuada? L'ornitologia no és el meu fort-: "Tinc una altra cosa per explicar-vos: la bala màgica que va matar Kennedy ¡encara no ha tocat terra!". A l'acte, uns seguidors van queixar-se per la referència frívola a l'Holocaust. Potser amb més xatos lliscant per l'esòfag, Vigalondo s'hi va tornar amb una selecció d'acudits sobre el poble d'Israel (qui si sap si extrets d'algun volum groguenc i tacat de rovell de Más de 200 historietas, anécdotas y chistes de judíos de l'Editorial Bauzá, Barcelona, c. 1942). I els altres li van comentar la professió de la seva mare. Arran del ciberpollastre, Vigalondo ha hagut de tancar el bloc d' El País , no sense demanar excuses.

El que m'intriga són les primeres queixes. Eufòric, Vigalondo va escriure una bajanada, tot imitant el pobre diable que, solemne, repeteix algun lloc comú estúpid, odiós, estrambòtic, a l'alçada del que defensa que els americans no van arribar a la Lluna i que els germans Coen són, en realitat, tres (i un joc de miralls sempre ens oculta el tercer). Com que l'hi van retreure, l'home es va violentar i va enviar acudits de jueus -cras error-. Però la intenció irònica inicial queda fora de tot dubte, només cal veure el segon piu-piu (o com punyetes es digui) sobre la bala de Kennedy: un altre assumpte suat, risible. Als seguidors obtusos, Vigalondo els hauria d'haver advertit: "I a continuació, si m'ho permeten, faré servir el recurs expressiu de la ironia".

Com m'acostumava a dir la tieta Eduvigis, els seguidors del Twitter, pocs i bons.