Bon dilluns d’anar per feina a tothom

L’ESCOLA ENS retorna a tots a la rutina dels horaris, els termòmetres s’aniran ajustant al que el calendari espera d’ells, encetem el trimestre menys festiu i més d’estar per casa, i ho fem estrenant president, a punt de posar a prova una majoria que ha costat déu i ajut de cosir, que exhibeix tibantors mentre afronta divuit mesos trepidants. I difícils.

Mas va justificar la seva retirada al·legant que serviria per anar per feina. Els mesos de paràlisi parlamentària grinyolaven al costat de les urgències de molta gent que pateix. I avui que és sant tornem-hi és el dia ideal per anar per feina. La millor prova seria comprovar que mirem endavant i no enrere, que aparquem dos dies de nervis i sorpreses i emocions i d’intentar marcar perfils propis i assenyalar què hi perd l’altre, que s’acaba el cap de setmana d’acords i de retrets i arriben els dies feiners i es va per feina.

No és un dilluns feiner fàcil per als poders de l’estat espanyol. Comença el judici a Urdangarin, Bárcenas insisteix que té proves de les il·legalitats de Rajoy, que ara apel·la desesperadament a una gran coalició pidolant suport al PSOE amb la complicitat dels poders fàctics i l’immobilisme més tronat.

El desenllaç agafa molts interlocutors amb el pas canviat. Els instal·lats a celebrar la desunió sobiranista sense oferir alternativa es queden sense festa. Els que vivien de la cacera a Mas es queden sense objectiu. Els que estaven de precampanya es queden sense campanya.

Trobo esperançador el to clar, inclusiu, directe, positiu i sobretot benhumorat que va exhibir el president Puigdemont. Com que toca avançar i sumar alhora, són capacitats ideals per anar per feina.