12/01/2020

Una bona enxampada a la hipocresia de Facebook

La revista Teen Vogue va publicar una història en què s’explicaven les bondats de Facebook a l’hora de protegir les eleccions que enguany han de decidir si el sàtrapa Trump revalida com a inquilí de la Casa Blanca. Era una peça absolutament acrítica, tot i que la companyia de Zuckerberg ha estat a l’ull de l’huracà per haver-se negat a acceptar anuncis polítics microsegmentats, és a dir, aquells que es personalitzen segons les dades personals que ven el mateix Facebook. L’article no tenia cap marca de ser un contingut pagat per la xarxa social. Després que molts usuaris es queixessin del color rosa de l’article, la publicació va posar-li l’etiqueta de contingut esponsoritzat. Però, al cap d’una estona, va treure-li aquesta marca i, poc després, va eliminar directament l’article.

Facebook nega que fos un article pagat. Tanmateix, la cadena d’esdeveniments suggereix que sí que ho era, però amb la condició que no semblés que la xarxa -criticada per múltiples fronts relacionats amb la credibilitat periodística- actuava d’aquesta manera. Un cop posada la marca, devien preferir eliminar-ne el rastre i girar full. Subratllo que és una hipòtesi, però al capdavall no és el primer cop que Facebook paga als mitjans per articles on surt ben parat. Ho va fer fa un temps, al Daily Telegraph, amb una sèrie d’articles en què se subratllava com les inversions de Facebook havien portat “canvis positius” a la gent.

Cargando
No hay anuncios

Un cop més cal denunciar la mentida fonamental sobre la qual se sustenta el discurs de Zuckerberg, segons el qual Facebook és innocent perquè només és l’autopista, que no es pot fer responsable dels cotxes que hi circulen i les mercaderies que porten. La companyia incideix en la política i en el to de la conversa. Per tant, s’hauria de poder fiscalitzar la seva acció.