Senyores i senyors, amb tots vostès... el sumoll, que fa anys i panys que es conrea al Penedès. Sumoll o ximoi o ximoll o xemoll... Tot i això no és una de les varietats autoritzades per fer cava. En canvi, n’hi ha d’altres, que podem anomenar guiris, foranes, o immigrants que sí que ho són. Per exemple, el pinot noir o el chardonnay.
Deixin-me dir, abans que res, que per mi és català qui viu i treballa a Catalunya i, per tant, el pinot noir i el chardonnay (com el cabernet i el merlot) són tan catalans com la meva sogra malaguenya que va venir fa 50 anys. Ara bé. Trobo que el sumoll té un potencial extraordinari per fer cava i em sembla injust que no tingui permís de treball.
És per això que si algun viticultor decideix fer bombolles amb sumoll, no en podrà dir cava. N’haurà de dir escumós. Però si n’hi diu escumós, no l’hi comprarà ningú. I és potser per això que uns bojos del Penedès han fet una ampolla bombollera de sumoll i hi han posat una etiqueta on només hi diu “Prohibit”, perquè és il·legal dir-ne cava. Són els de Mas Candí (admirats perquè cada any, al concurs de tast que organitza el restaurant Marejol, de Vilanova, guanyen). El Prohibit és molt sexi. És de color rosa ceba, original, autèntic, honest, memorable i emocionant. Em sembla de justícia, avui que és un dia ideal per brindar per la futura República Catalana, escriure que una ampolla de sumoll prohibit és una obra d’art modern. Que és genial fer cava il·legal amb sumoll. I que de la mateixa manera que parlem de bons llibres, de bones cançons, de bones verdures, de bones gambes de Palamós, de restaurants increïbles, hem de poder parlar, també, de bon vi. I ara compto fins a tres i espero que ja tindré el comentari online que digui: “Apa, ja t’has guanyat l’ampolla de franc, tu sí que vius bé”, etcètera.