Antena3 ha estrenat la sèrie Bienvenidos al Lolita, que augura bones xifres per a la cadena. És de Daniel Écija, el creador d'altres sèries com Médico de familia, Periodistas, Un paso adelante i Águila Roja. Es tracta d'una trama absolutament inversemblant però que obliga suaument l'espectador a assumir la situació com a veraç per gaudir de les trames. El Lolita és un cabaret que ha tancat amb la crisi i té tots els empleats convivint a l'hotel de sobre. Formen una mena de comuna estranya integrada per ballarines, bàrmans, músics, tècnics i la mestressa. Tot i que han de compartir bany i cuina la convivència és plàcida. Un empresari de Saragossa inverteix en el negoci i reobren el Lolita amb noves esperances. En el primer episodi ja hi ha un casament anul·lat a l'altar, dos intents de suïcidi, un desnonament i una reconciliació entre una mare i una filla. Les trames secundàries no paren de multiplicar-se. La sèrie té tots els ingredients per triomfar: una generació d'actors i actrius joves molt atractius que ensenyen pectorals i cuixes, un parell de nens trapelles i dos actors de la vella escola. Totes les generacions hi són representadores. Cada trama és un devessall d'emocions i llàgrimes: divorciats, abandonats, transvestits que no es poden operar i enamorats que no són correspostos mostren les seves debilitats. Cada episodi desemboca en un espectacle final de cabaret èpico-festiu en què tots els personatges que hem vist es refan dels drames viscuts en el capítol. La música hi té un paper important hàbilment infiltrada pels guionistes: de tant en tant algun personatge canta assajant, o per fer-ne sentir millor un altre... Grans èxits amb missatge implícit. I això a la televisió es transmet en forma d'emocions a flor de pell cap a l'espectador.
La idea és vendre les experiències de la petita comunitat del Lolita, el cabaret, com un diminut exemple del que passa a la resta del país. Els personatges positius deixen anar reflexions vitals enfocades a destacar l'alegria de viure malgrat les dificultats. " El mundo no es tan feo como lo pintan en los telediarios ", diu un d'ells al final del capítol. I continua: "Lo que necessita este hombre es lo mismo que necessita este país: ¡un poquito de esperanza! " I a partir d'aquí tots ballen feliços. Una sèrie inversemblant que vol defensar la capacitat de remuntar enmig d'un concentrat de drames i un hàbitat rocambolesc. Ja se sap que alguns llibres d'autoajuda solen tenir molt èxit encara que no siguin alta literatura. És possible que amb la tele d'autoajuda passi el mateix.