La Champions preocupa al Madrid
Despistats. A Madrid no les tenen totes amb la tornada de Champions al Bernabéu. Es pensaven que tot sortiria bé i estaven convençuts que després de sis partits sense guanyar els seus veïns ara era la bona. Però no. Tot i jugar una gran primera part i ser superiors en diverses fases del partit, van ser incapaços de marcar un gol. Tal com ho han sigut en els altres enfrontaments al Calderón, on aquesta temporada el Madrid no ha sabut batre la porteria rival. I, esclar, aquella eufòria amb què encaraven l’eliminatòria ara s’ha convertit en preocupació.
El repte del Madrid i del seu president Florentino és clar: convertir-se en el primer club que guanya dues edicions consecutives de la Champions League. I, de fet, salvar la temporada perquè tot i l’ensopegada del Barça a Sevilla ho tenen complicat a la Lliga i, per tant, estan molt a prop de quedar-se en blanc. I això seria un cop dur per al president que va aconseguir guanyar la décima, que quedaria com un miratge, ja que s’hauria carregat una dinàmica d’una plantilla que podia haver iniciat un cicle d’èxits.
La temporada passada tot depenia dels resultats i ara passa el mateix. Si Sergio Ramos no hagués forçat la pròrroga a Lisboa passat el minut 93 Ancelotti hauria sigut destituït i Florentino hauria començat un nou projecte. Ara igual. Si el Madrid no passa aquesta eliminatòria, l’entrenador quedarà sentenciat, així com alguns jugadors importants, començant per Iker Casillas.
Aquesta és la política del Madrid i del senyor Pérez. Pensar només a guanyar sigui quin sigui el mètode o l’estil. Independentment dels danys col·laterals o les víctimes que vagin quedant pel camí. I ha quedat demostrat que d’aquesta manera també es poden guanyar títols. De fet, la temporada passada en van guanyar dos. Però la fiabilitat és poca i el risc màxim. El Barça no ha apostat mai per aquest mètode. Fins ara. Potser aquesta temporada és quan més s’assembla al model del Madrid. La continuïtat de Luis Enrique potser només depèn de si és capaç d’aixecar algun títol. Potser, perquè podria ser que ell decidís marxar igualment. Però és que la del president també. Les seves possibilitats de ser escollit en les pròximes eleccions augmentaran considerablement si va acompanyat d’èxits esportius.
I això no deixa de ser sorprenent, perquè el que sempre has criticat als altres seria coherent no acceptar-ho quan et passa a tu mateix. Però segurament la coherència no ha sigut mai una bona companya del món del futbol...