La Champions s’ha quedat desfasada

BarcelonaLa locomotora necessita combustible. Diners. Ingressos. Noves fórmules màgiques o rigor màxim, però, en definitiva, diners perquè la màquina no s’aturi mai. La competitivitat del futbol modern, avivada per les grans fortunes que aterren al futbol europeu, obliga el Barça a buscar nous ingressos per seguir sent “la locomotora”, com va dir el vicepresident de l’àrea comercial, Manel Arroyo, que permetin continuar entonant el show must go on i alhora deixar enrere el desert que hi ha entre el Barça i el Madrid i la resta d’equips.

És una locomotora, però, que no deixa de mirar mai cap a Europa. El combustible és més enllà dels Pirineus, com va fer palès Arroyo en la quarta edició dels diàlegs Ernest Lluch d’Economia i Futbol. Concretament, a la Champions, una competició que s’ha de reinventar després de més de dues dècades de camí per unes vies que s’han quedat obsoletes. La vaca no dóna més llet. El directiu blaugrana va deixar clar que els ingressos que els equips perceben de la UEFA són millorables -“no són enormes”, va verbalitzar- i els horaris s’haurien de replantejar. Jugar a les 20.45 d’un dimecres no permet arribar a l’Àsia, i la solució passaria, segons ell, per col·locar partits el cap de setmana al migdia, penetrant d’aquesta manera en el mercat asiàtic, que ha colonitzat la Premier. Un canvi de paradigma que dinamitaria les lligues estatals i al qual el Regne Unit no s’hi sumaria ara mateix perquè té un “mercat brutal” i molts anys d’avantatge respecte dels seus competidors. Mentre Anglaterra no mira a Europa i segueix perfeccionant el seu producte nacional, el Barça es posa al capdavant dels clubs més europeistes, ja sigui apostant per redimensionar la Champions o per una nova competició al marge de la UEFA en què els clubs tinguin més pes. “No se’ns té en compte”, lamentava Arroyo.

Tot i viatjar en primera, els representants del Barça van prendre ahir bona nota de les paraules de l’expresident de l’Eibar, Álex Aranzábal, que va col·locar una petita localitat basca de 27.000 habitants en el tren de Primera, passant en poc més de 4 anys de 800.000 euros de pressupost a gairebé 50 milions; de tenir “un treballador i mig”, com va ressaltar Aranzábal, als 11 que hi ha actualment a les oficines d’Ipurúa. Tot gràcies a una gestió rigorosa i a l’obligació de respectar el dèficit zero, mai gastar més del que s’ingressa, encara que això suposés en el seu dia eliminar els autocars que portaven els jugadors del planter als entrenaments. Aquest any l’Eibar aconseguirà prop de 10 milions de benefici sobre un pressupost de 32 milions. Gràcies, en part, al Barça, defensen al Camp Nou, que va liderar un nou repartiment dels drets de televisió, que l’any que ve donaran als catalans 149 milions i a l’últim classificat 42, quan abans la proporció era de 140 a 14.