Les claus del PSG-Barça

BarcelonaLa sensació d'haver encaixat un gol per culpa d'un autogol, sembla que embruta el resultat, però l'1-3 del Barça al Parc dels Prínceps és un excel·lent marcador. I un triomf que el Barça ha aconseguit gràcies a les correccions que ha fet del primer duel de la fase de grups, i a la seva habilitat per girar el partit al seu favor. Els blaugranes han tingut l'efectivitat necessària per concretar els seus millors moments de joc i, quan s'han vist més exigits, han pogut competir amb equilibri defensius i respostes en atac.

Primeres concessions

S'havien enfrontat ja dos cops abans i els primers minuts del tercer PSG-Barça ha servit per veure quines conclusions dels anteriors duels servien per al d'aquest dimecres al Parc dels Prínceps. I l'escenari s'ha assemblat més al de París del setembre, que al del desembre al Camp Nou, començant pel fet que els blaugranes no han repetit la fórmula de defensa de tres de fa quatre mesos a Barcelona.

Com havia passat a París, el PSG ha volgut provocar diverses inèrcies d'atac del Barça, per obrir-se el camí al contraatac allà on el volia. Així, el 4-3-3 inicial dels francesos s'ha adaptat a una mena de 4-4-2 amb Lavezzi incrustat a la zona dels migcampistes i Pastore lleugerament més avançat, fent gairebé de segon punta amb Cavani. L'argentí havia de vigilar igualment el sector dret, però ho havia de fer amb menys intensitat, gairebé convidant Montoya a pujar la banda. El lateral dret, com havia experimentat Alves en la fase de grups, ha disposat de tot el carril per a ell sol. Sobre un plantejament relativament contemplatiu, el PSG obria la porta al Barça per atacar-lo per allà. Intentava blindar una mica més la zona esquerra, on carregava més efectius.

La intenció parisenca era generar un forat en la zona que Messi no sempre defensa fins al final i on el Barça, malgrat la cobertura de Rakitic, l'intens replegament del lateral dret i la cobertura de Piqué, tendeix a tenir inferioritat. I aquest efecte de ser un més l'ha buscat el PSG amb les pujades per la banda de Maxwell i la profunditat des de dins de Matuidi, aprofitant que Pastore no jugava obert a la que se suposava que era la seva banda d'influència. En el millor dels casos, el Barça ha pogut tenir un tres contra dos, quan Rakitic (o Busquets) podien ajudar als marcatges de Montoya i Piqué. El central, de fet, s'ha hagut de jugar una targeta groga per evitar una d'aquestes progressions locals.

Atac posicional per l'esquerra

Aquesta era la intenció del PSG, però no l'ha poguda imposar gens. De fet, ha acabat anant-li malament (fet que ha portat Blanc a canviar de banda Pastore i Lavezzi a la mitja hora per provocar altres coses). I és que en dinàmica de joc, el Barça ha anat empenyent enrere el seu rival. Iniesta arrossegava els migcampistes rivals cap a la porteria de Sirigu i animava els seus centrals a avançar en conducció. En més d'una ocasió, Piqué i Mascherano han pogut creuar el mig del camp amb la pilota controlada. Un cop allà, el Barça ha intentat moure la pilota amb agilitat, buscant associacions. I trobant-les. Sobretot, les ha pogut tenir a la banda esquerra, on a la societat que formen Iniesta, Jordi Alba i Neymar, s'hi ha sumat Messi en moltes ocasions.

L'argentí ha desafiat l'acumulació de jugadors que provocava el PSG en aquell sector i ha buscat ajuntar-se amb Neymar i Suárez. L'uruguaià ha donat profunditat en tot moment, fent possible alguns espais per a les triangulacions dels seus companys.

L'ordre ofensiu i la bona gestió del temps en les accions ha permès al Barça estar ben protegit en la transició, on el PSG podia fer mal, amb Pastore intentant rebre entre línies per activar la verticalitat de Cavani. Però l'equip gairebé sempre tenia garantides una o dues peces en cobertura i un bon grapat de jugadors pròxims a la pilota en el moment de la pèrdua de pilota. L'equip no patia, Ter Stegen s'ho mirava.

De fet, la bona organització posicional de l'equip ha fet possible el 0-1 de Neymar, que ve d'una recuperació de Busquets, i una àgil connexió d'Iniesta amb Messi, que acaba d'activar el contraatac letal.

Pressió alta del PSG

Però l'escenari ha canviat en la segona meitat, amb el pas endavant del PSG que ha mogut totes les línies.

El Barça ha començat a tenir alguns problemes en una sortida de pilota que, en el primer temps, havia sigut molt còmoda. Massa. Ja no hi havia invitacions, no hi havia paranys. El PSG ha buscat generar dubtes, l'error del Sánchez Pizjuán, per exemple. Però els centrals blaugranes han mantingut la serenor, han gestionat bé les passades per no rifar la pilota i sortir amb qualitat (la lesió d'Iniesta, que ha forçat l'entrada de Xavi, també hi ha ajudat). D'una bona sortida de pilota pel sector dret, ha arribat el gol de Suárez (tot i que al final, acava sent una genialitat seva la que resol l'acció).

Retocs d'equilibri al mig del camp

Laurent Blanc ha seguit arriscant i ha fet entrar Lucas Moura sense treure cap dels altres tres atacants. El PSG anava decidit a fer un gol que el fiqués en l'eliminatòria. Fruit d'aquest canvi de dinàmica, Luis Enrique ha vist la necessitat de reforçar el mig del camp per mirar de recuperar l'equilibri, i ha fet un canvi (Mathieu per Rakitic) que implicava que Mascherano passés al pivot defensiu al costat de Busquets (que havia d'assumir, també, una mica del rol d'interior dret).

L'estructura ha donat una mica més de solidesa al Barça, sense tancar-li la porta als contraatacs que el PSG acceptava encaixar (per això havia obert el partit). Amb espais, on s'esperava que Neymar i Messi brillessin, però, ha acabat sent Suárez el protagonista, altre cop. Amb un túnel magistral i un xut a l'escaire, ha fet el 0-3 que augurava una tornada plàcida.

Només la mala sort, en un desviament involuntari de Mathieu en un xut de Van der Wiel, ha esquitxat un resultat fantàstic del Barça a París.