Les claus de l'Atlètic-Barça
La organització defensiva dels matalassers complica l'atac blaugrana, però l'equip ajusta la posició d'Alves i Rakitic per la banda dreta perquè Messi desencalli el matx
BarcelonaPicant pedra, tenint paciència, serrant les dents, arraconant el rival i acceptant les escomeses puntuals d'un rival competitiu però força inofensiu. Així s'ha adjudicat matemàticament la Lliga el Barça al Vicente Calderón, en una mena de resum del que ha sigut tota la temporada. Al camp del campió, ha tocat exhibir la versió més madura i més completa (fins i tot sense Luis Suárez), la que reunia totes les facultats d'aquest conjunt de Luis Enrique: la tradicional en atac estàtic (encara que fos en una representació de vegades lenta i poc precisa), la més directa en la transició (tot i que l'Atlètic ha deixat pocs espais per a la sortida ràpida del Barça), la més ordenada defensivament (els matalassers mai han sorprès el Barça), la més convençuda en les accions a pilota aturada (principal argument local, sobretot al començament).
Messi, sense Suárez
La baixa de Luis Suárez, descartat per precaució al Calderón, ha esquitxat l'onze de gala de Luis Enrique, però ha servit, també, per acabar de resumir tota la campanya: si toquen rotacions, s'accepten les rotacions, sense que l'equip deixi de ser competitiu. Pedro ha sigut l'escollit per suplir l'uruguaià i ho ha fet literalment, ocupant el seu lloc al mig de l'atac blaugrana. No ha fet d'extrem per fora, s'ha situat entre centrals, pel centre.
Veure quina seria la ubicació de Messi sense un davanter centre pur era l'interès dels primers minuts, però l'aposta del Barça ha sigut mantenir l'estructura habitual, amb l'argentí ubicat lleugerament a la banda. Però la manera com interpreta Messi la seva posició, matisa aquesta estructura i, al Calderón, Messi s'ha mogut més per dins que altres dies. Això ha portat Rakitic a jugar especialment obert en els primers minuts.
La posició del croat s'ha mantingut així en diverses accions del partit, mirant de no perdre l'amplitud que reclamava l'atac de l'equip. Alves, quan incorporava, també ha buscat estirar l'equip pels carrils exteriors, però s'ha situat més per dins que en altres dies.
Proposta defensiva de l'Atlètic de Madrid
El to del partit era de domini blaugrana, perquè l'Atlètic de Madrid deixava fer als blaugranes en la fase de possessió. Recollits a tres quarts de camp, els homes de Simeone esperaven intentant no descomposar-se. El Barça havia d'assumir tot el pes del joc, tota la circulació de la pilota, però l'estat del terreny de joc i el desig de no cometre errades, ha fet lentes les combinacions visitants.
A més, l'Atlètic no deixava espais, sobretot en les recepcions exteriors del Barça (sobretot a Neymar). La basculació lateral matalassera era pràcticament perfecta i no hi havia opcions a desbordar.
Per dins era tan poc el marge, que era impossible combinar. Ni tan sols es buscava moure's per allà perquè no hi havia espai, i el Barça ha acabat tenint una possessió a estones horitzontal i estèril. Fins i tot Messi ha hagut de baixar fins al cercle central per entrar en contacte amb la pilota en algun moment del partit.
La presència baixa de Messi també tenia a veure amb els problemes del Barça per iniciar el joc quan l'Atlètic ha avançat línies i ha pressionat la sortida de pilota des de Bravo. Era un moment concret, i amb quatre homes implicats, però ha sigut una pressió prou agressiva per incomodar alguna acció blaugrana. La passada llarga sobre Iniesta ha sigut la principal sortida d'emergència. Aquí, quan fallava l'intent de recuperació, l'Atlètic tornava al replegament mitjà i a l'espera.
Correccions a la segona meitat
Conscients d'aquest ritme de joc baix i els problemes per fer mal per fora, els de Luis Enrique han sortit en la segona meitat amb algunes consignes noves que havien d'agitar el seu atac posicional. Messi s'ha situat una mica més obert, Rakitic no ha estirat tant la seva posició per fora, sinó que ha sigut Alves l'encarregat de donar profunditat a l'equip. El lateral ha guanyat metres, situant-se gairebé de segon punta en molts moments, mentre que el croat ocupava els espais intermitjos que havien de conservar l'equilibri defensiu de l'equip sobre la pèrdua. A partir d'aquí, Messi ha improvisat, apareixent per dins i per fora, desapareixent de l'entramat defensiu matalasser.