Les 3 claus del PSV-Barça

BarcelonaVa acabar patint per conservar el triomf per una cadena d’últimes ocasions del PSV, però a Eindhoven, el Barça va garantir-se la primera plaça del grup a la Champions (1-2), amb un triomf fabricat al segon temps.

La feina bruta d’Arturo Vidal

Les baixes van oferir a Valverde una ocasió per repensar alguns rols del seu onze habitual. Rakitic va situar-se a l’esquerra (zona Arthur) per equilibrar les pujades de Jordi Alba.

A la dreta, Semedo i Dembélé havien de fer recular Angeliño per treure-li els defectes defensius.

I tot l’ecosistema reservava un paper protagonista a tocar de l’àrea per a Arturo Vidal. El xilè tenia la responsabilitat d’arribar al remat i va demanar-les totes cada cop que la pilota podia ser centrada.

La clau, però, va venir al segon temps, quan Vidal va sortir a fixar més els centrals. Messi va quedar potenciat.

Per davant de Messi

Sense Luis Suárez, l’argentí va ser la referència ofensiva pel centre. Messi va destinar els primers minuts a esperar en profunditat però va patir per participar en espais interiors. Dembélé era qui millor l’oxigenava per la dreta, amb alguna cursa profunda, però no va ser fins poc abans del descans quan va trobar situacions de finalització, rebent a frontal de l'àrea.

A la represa, el pla va situar-lo de connector, sempre amb un parell d’opcions per amenaçar l’última línia. L’entrada de Denis va desfer la inèrcia.

La iniciativa innocent del PSV

Uns primers minuts de desencert i imprecisió al primer terç de camp van donar al PSV confiança en el seu pla. Els de Van Bommel van traçar una pressió selectiva que va forçar errades de Rakitic, Busquets i Ter Stegen, però va fallar-li la punteria.

En el replegament, els holandesos van amagar dues trampes amb Pereiro i De Jong, preparats per guanyar temps i activar un contraatac que Lozano i Bergwijn preparaven, gairebé sempre despenjats.

Angeliño, amb el pas dels minuts, va anar creixent en el partit per banda esquerra.