BarcelonaEl Barça empata a dos gols contra la Reial Societat, després d'un partit intens i ple d'alternatives.
La Reial sembla que té un home més
La Reial va fer pesar totes les seves virtuts durant el primer temps: va tenir altes dosis de pilota, va lluir mirada vertical i va potenciar els seus jugadors diferencials en zones interiors. El Barça quedava superat en la pressió. Busquets no volia deixar pensar Guevara i saltava.
De Jong i Rakitic no arribaven a controlar Odegaard i Merino, que participaven a tres quarts. Isak era l'home extra que emprenyava, aprofitant que els centrals tenien mig ull posat a Portu. Oyarzábal era l'amenaça per a Sergi Roberto.
La connexió Busquets-Messi a camp obert
El Barça va navegar en aquesta tormenta sense voler alimentar-la. Durant el pitjor tram va intentar no precipitar els atacs per no exagerar l'anada i tornada. Però hi havia espais temptadors i, quan va sentir-se còmode, va explorar-los.
En aquest context obert, Griezmann va ser dels més destacats, fins que a la segona meitat, l'equip va trobar Messi en zones mortes. Com sempre, la mirada de Busquets va ser clau per activar-lo. L'altra, la força amb què Piqué va guanyar un doble duel i com Antoine va caçar una pilota solta.
L'acidesa dels minuts finals
El partit havia sigut tan intens i amb tantes alternatives de poder, que s'esperava una davallada física, però la Reial, el segon equip de la Lliga que més metres recorre per partit, no va abaixar el ritme. Es va limitar a canviar peces per adaptar-se a un nou escenari: van entrar Januzaj i Willian José, opcions de més peu i estabilitat.
Valverde, en canvi, va buscar més energia a últims metres amb Aleñà, Vidal i Semedo. Suárez i Messi estaven tan KO com Odegaard i la batalla amb les bateries fosses va quedar igualada.