Les 3 claus del Roma-Barça
BarcelonaPatacada estrepitosa del Barça a Roma, on l’equip italià li ha aixecat el 4-1 de l’anada amb un 3-0 contundent, construïda des de la fe i l’agressivitat.
Un pla estil Machín
Di Francesco va parlar de miracle a la prèvia i va buscar-lo a la desesperada. La Roma va canviar l'estructura i va posicionar-se en un 5-4-1 que imitava mecanismes del Girona de Machín.
El tècnic italià volia provocar un punt de caos, de disputes aèries, de duels físics que sabia que incomodarien el Barça. El joc directe sobre el cap de Dzeko va anar estirant el Barça, que tampoc trobava tecles per pausar el joc i lligar-se peça a peça.
La pressió romana era asfixiant i, des d'allà, s'anava ensumant la tragèdia.
Desajustos generals i individuals
La dinàmica que va provocar la Roma va generar nervis al bàndol blaugrana. El gol matiner no va fer més que exagerar-los. En els duels, el Barça saltava tard i amb feblesa. Dzeko apareixia a tot arreu, rebent al peu i al cap, entre línies i en profunditat. Piqué i Umtiti anaven a remolc, estaven superats.
Semedo havia de saltar a caçar Kolarov, que no li arribava, que l'esperava obert i el treia de zona. De Rossi recollia a la base i buscava un peu segur per llançar a dalt. El Barça no dominava les segones accions ni podia tancar-se.
Pocs o cap retoc significatiu
El més greu va ser la falta de recursos que va manifestar el Barça per canviar la inèrcia d'un partit que se li escapava a cada acció. Al descans es van matisar coses per recuperar el to habitual.
Rakitic va avançar la posició per adaptar-se al joc directe al que obligava la Roma i els laterals van rebre més endavant per veure si l'atac podia precipitar-se menys. Però els riscos romans acceleraven el Barça. Des de la banqueta, un únic canvi abans de les substitucions desesperades quan el 3-0 ja ho feia tremolar tot.