Per acabar bé la setmana laboral és imprescindible la secció del periodista Marc Giró cada divendres al Divendres de TV3. Un gran sentit de l'elegància barrejat amb una corrosiva mirada a la quotidianitat t'arrenca unes quantes rialles espontànies. Els espectadors li demanen consells sobre bones maneres i a partir dels dubtes de l'audiència construeix un relat sobre les misèries humanes absolutament deliciós. És inevitable sentir-se emmirallat en algunes de les situacions que exposa.
El millor de la secció és, sobretot, el vincle que s'estableix entre el col·laborador i el presentador del programa. En Xavi Coral se l'escolta i fins i tot sembla que el que li diu el company l'ajudi. Sembla que vinguin de planetes diferents i han establert un estira-i-arronsa divertit: un és expansiu i l'altre més aviat cohibit, un és agosarat i l'altre prudent. I si aborden qüestions sexuals salten espurnes perquè en Giró és tan taxatiu que en Coral sembla fins i tot astorat. Les lleugeres insinuacions del Marc que incomoden el presentador són divertidíssimes. I la condescendència amb què el tracta a vegades encara més. Un duet televisivament perfecte.
En Marc Giró parteix d'un tema principal. En el cas d'ahir, per exemple, "Com hem de ser elegants quan anem al supermercat". A partir d'aquí elabora un discurs ple d'energia, que a mesura que avança es converteix en un devessall d'emocions, reflexions i indignacions. Deu acabar esgotat. Parla a tota velocitat i frena de cop per puntualitzar. El sofà sembla que el cremi perquè va aixecant el cul del coixí mentre es gira exageradament per observar com les dones del públic es fan un tip de riure. Busca la complicitat de la mirada. Necessita trobar l'assentiment de tots els que s'identifiquen amb la història. Rius més quan la descripció que fa t'ha tocat de ple. Les explicacions d'en Giró comencen pels trets més superficials de la vida per anar pessigant en qüestions socials, culturals i històriques. Deixa anar, amb aparent intranscendència, que és un home sensible i culte. Però es repentina el serrell i s'escriu el guió barroerament al palmell de la mà fent gala de la subtil seducció dels imperfectes. És exigent, exagerat, excessiu i exquisit. Poc compassiu però molt humà. I carregat de les veritats més políticament incorrectes. Al capdavall el Marc Giró al que ens convida cada divendres és a ser una mica més feliços i deixar-nos estar de punyetes. Una bona manera de començar el cap de setmana.