29/02/2020

Virus a Venècia, la ciutat que va inventar la quarantena

VenèciaNo hi ha millor lloc al món per passar-hi una epidèmia. Ho dic perquè dins de cada racó, cada pedra, cada cara hi queda alguna cosa dels miasmes passats. L’aigua fosca, les pudors, els coloms... Mort a Venècia. Aquí hem inventat la quarantena: va ser a l’illa (aïllar...) del Lazzaretto Nuovo on el 1468 un decret del Senat Republicà va crear una estructura com a prevenció dels contagis amb el control dels vaixells. La mercaderia era descontaminada ( sborrada, una paraula omnipresent al venecià i que ara vol dir, fantàstica evolució, ejaculació ) amb fum de romaní i ginebró.

Ho tenim a la sang, doncs. I ha sigut interessant veure la reacció de la gent, que, després del desconcert inicial, ha continuat fent vida normal. Perquè la anormalitat, com sempre a Itàlia, ve dels que ens governen. És quan creuem el llindar entre la vida privada (Josep Maria de Sagarra) i la vida pública que comencen els problemes. I tot amanit per una campanya apocalíptica a tots els mèdia nacionals que ni en una pel·li de Netflix. Penseu que el premier Conte va sortir setze vegades a la tele diumenge passat amb compareixences des de la seu de Protecció Civil i militars i policies que hi treien el cap de tant en tant! Un desplegament que hauria espantat fins i tot gent com Arturo Vidal o un membre de Sangtraït. Efectivament, durant algunes hores he pensat d’omplir la banyera d’Amukina i submergir-m’hi fins que passi el malson. Però no ho he fet perquè no he pogut trobar tanta Amukina, introbable, i l’única possibilitat era omplir-la de vinagre (no, aceto balsamico no).

Cargando
No hay anuncios

Quina diferència respecte a la imatge familiar i tranquil·litzadora del secretari de Salut Pública català, Joan Guix, que m’ha recordat el meu profe de llatí... Ara, per sort, el sentiment general a Itàlia ha passat en cosa d’hores de l’acolloniment més desesperat a la conya marinera: la gent riu i fa bromes sobre el virus al carrer i als establiments, boníssim senyal. I, en paral·lel, deo gratia, ha arribat la inevitable, tradicional, sagrada crítica als polítics per la gestió de tot plegat.

Penseu que el governador de la Llombardia (no és algú qualsevol) va escriure un post a Facebook amb una foto seva amb mascareta, la clàssica foto des de Skype, tremenda, dient que s’autoimposava la quarantena perquè una ajudant seva havia donat positiu al test! Calia? Quina mala imatge per a la regió més pròspera d’Itàlia! I els nombrosos tests per veure si ets positiu al virus ¿calia fer-los a tothom? És evident que si els fas a tothom et surten positius de sota el llit! França en tenia l’altre dia només 762, al voltant d’un 5% dels que teníem aquí. Esclar que no tenen casos!

Cargando
No hay anuncios

Tancar museus i esglésies

¿I calia tancar els museus i les esglésies? ¿I els bars només oberts fins a les sis del vespre a Milà? ¿Abans de les sis no et contagies? A Venècia no han gosat tancar-los perquè, si no, hi hauria hagut morts de debò. Crec en un complot interplanetari per veure que imbècils que arribem a ser, i fins a quin punt arribem a acceptar una limitació de les llibertats a canvi de seguretat. Seriosament, la pèssima gestió ha fet que el món s’hagi oblidat dels xinesos i hagi posat el punt de mira en els italians. Reserves turístiques i visites de negoci anul·lades. A un col·lega meu li han tancat la porta a Espanya i li han anul·lat cites concertades per por del contagi. I Venècia, esplèndida. En fi, només la por de la mort fa que la vida resplendeixi. Em foto un altre Spritz. Fins a la propera epidèmia. Salut (mai més ben dit).