La cosa no s’arregla destacant tres dones en portada

BarcelonaFa unes setmanes, una portada d’'Expansión' va causar certa polèmica. S’hi veien 15 prohoms, cadascú amb la seva foto carnet, reclamant un pacte d’estat. Cap dona, cap jove i clamorosa sobrerepresentació de Madrid. Aquest dijous el diari econòmic treu una nova primera pàgina farcida de cromos: fins a 18 empresaris hi han encabit sota un titular que diu que reclamen “estabilitat per créixer”. Constato que, aquesta vegada, sí que hi ha dones. Concretament, tres, col·locades estratègicament una a cada filera i posicions centrals. És un esforç conscient, perquè a dins han enquestat fins a 100 directius –cadascú amb la seva foto: aquest petit òbol del periodisme econòmic– i, en canvi, només apareixen sis dones en tot el dossier, la primera de les quals no surt fins a la quarta pàgina. És a dir, que només el 6% dels directius entrevistats són dones, encara que a la portada sembli que ho són una de cada sis –o el 16,7%.

Podria ser que, lamentablement, només el 6% de líders empresarials a Espanya fossin dones i, per tant, que la mostra escollida pel diari fos representativa d’una realitat –i la portada, un noble intent de jugar a favor de la visibilització femenina–. No sembla que sigui el cas. Un informe recent de Price Waterhouse Coopers xifra en l'11% la ràtio de dones que ocupen llocs d’alta direcció en empreses cotitzades. Si baixem a l’arena de les empreses d’entre 50 i 499 treballadors, l’índex puja al 26% –segons l’últim International Business Report de Grant Thornton.

No m’entusiasmen les quotes, però quan les desviacions respecte de la realitat ho són sempre en el mateix sentit potser és l’hora de fer un esforç col·lectiu per ampliar l’agenda.