La crisi provoca l’esclat de noves llibreries independents

Barcelona“La crisi ha sacsejat el sector i ha fet canviar el model. Actualment el que es fa és intentar que el lector, quan vagi a la llibreria, tingui una experiència més enllà de comprar un llibre”, explica Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre. I admet: “Aquesta reconversió s’ha hagut de fer acceptant la desaparició d’algunes llibreries, de vegades per circumstàncies externes: hi ha hagut canvis de models de lloguer, canvis de fiscalitat... o també incapacitat d’adaptar-se als nous temps”.

A conseqüència d’aquesta doble crisi -de consum, però també de model- en els últims cinc anys han tancat llibreries emblemàtiques com la Catalònia el 2013, amb 88 anys d’història, i la Negra y Criminal el 2015, l’única especialitzada en gènere negre a tot l’Estat. “Vam tancar per la dràstica davallada de les vendes -diu Paco Camarasa, copropietari de l’establiment, juntament amb Montse Clavé-. Teníem molts seguidors però no tants clients”. Des del Gremi de Llibreters admeten que l’últim lustre ha sigut molt dur i ha posat a prova la resistència dels veterans, que estan al límit. Per això hi ha pressa per sortir del pou.

Tancaments i trasllats

Durant la crisi han tancat llibreries de diversos perfils, com la Canuda -especialitzada en llibre de segona mà-, les generalistes Platón i Áncora y Delfín, la Roquer, la Pequod, la Robafaves de Mataró i la Carlemany de Girona -centrada en llibre de text i infantil i juvenil-. La Llibreria Ona, amb un fons de llibre en català, va abaixar la persiana el 2010, i tres anys després va renéixer en un format més reduït al barri de Gràcia. Aquest no ha sigut l’únic cas de reubicació: la Jaimes, especialitzada en llibre en francès, es va traslladar del passeig de Gràcia al carrer València, i la Documenta, afectada per la llei d’arrendaments urbans, va haver de canviar el carrer Cardenal Casañas -on era des de feia quatre dècades- per Pau Claris. Recentment, la Nollegiu del Poblenou també va canviar d’ubicació per buscar un local més gran.

El sector, però, ha experimentat una revifalla pel que fa a les anomenades llibreries d’autor, que han proliferat especialment a Barcelona. “Hi ha una nova generació de llibreters, amb molta formació i que fan militància dels segells independents”, opina Àlvar Masllorens, que va obrir la Temerària a Terrassa el 2015. Durant els últims cinc anys s’han tirat endavant projectes que, a més de “ser comerços, tenen un gran interès cultural”, segons coincideixen a afirmar Patrici Tixis i Berta Sureda, comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

Entre aquests establiments hi ha La Memòria, Le Nuvole, Casa Usher, La Calders, Cal Llibreter i Vadellibres, entre d’altres. Mireia Perelló de La Impossible explica que van “encetar el projecte el 2013” perquè creien que “el barri [l’Esquerra Alta de l’Eixample] necessitava una llibreria”. Des del principi, van rebre suport tant de distribuïdors com de comercials i editorials. “La dificultat d’un negoci com el nostre és fer front a totes les despeses, perquè els marges són petits, i això t’obliga a fer una bona facturació -comenta-. Després de l’onada inicial de clients, el repte ha sigut que continuessin venint i trobar-ne de nous. El negoci és fràgil i cal treballar dia a dia perquè els clients estiguin contents”. Masllorens creu que la crisi també ha canviat el client: “La gent està farta de grans cadenes i de la despersonalització i busquen un comerç pròxim i gent que sap de què t’està parlant”.

Igual que les altres, La Impossible organitza presentacions, tallers i clubs de lectura. “El nou model de llibreria són projectes petits i amb molta implicació personal -diu la llibretera-. En els nous temps, tenir una estructura petita com la nostra és clau”. L’únic que no està en crisi actualment, diu Perelló, és la lectura. Per sort, continua creixent.

Empar Moliner a la Llibreria Geli de Girona

“M’agrada la Geli perquè a la paret hi ha un santet, mig dissimulat, entre els llibres. Perquè està atapeïda. Perquè alguns dels llibreters que hi despatxen van tatuats. Perquè a la cambreta on tenen la caixa forta hi ha llibres amuntegats. I a la caixa forta (que no tanca) també”