El debat sobre la selecció és un altre

Entenc els que diuen que fins que Catalunya no sigui selecció oficial no perdran el temps veient partits de costellada. Però encara entenc més, i em cauen molt millor, els que ahir hi van anar alegrement, i van impedir que fos una nit trista. Em passa el mateix amb els que denuncien que és hipòcrita ser solidari per Nadal, quan caldria ser-ho tot l'any, però entre una cosa i l'altra es despisten i al final s'obliden de ser solidaris mai. Decidir que fins que les coses no vagin com tu vols tu no t'hi apuntes no sol ajudar a fer que les coses puguin anar mai com tu vols. I, sobretot, crec que ens equivoquem quan obrim debats sobre si el rival és prou important o sobre si la data és una broma. És evident que el rival era fluix i que la data no pot ser més de broma, i no tenim temps per discutir obvietats, amb la feinada que hi ha. En canvi, potser cal remarcar més el nivell que l'equip va demostrar ahir, i imaginar el que tindria si pogués competir de veritat. I detectar què i qui impedeixen que això passi. I valorar si en aquest altre partit, el de l'oficialització, els rivals actuen amb esportivitat (bé, això tampoc caldria, és una altra obvietat: no). I preguntar-nos si realment ens fa il·lusió tenir selecció pròpia. I si la resposta és que sí, doncs continuar animant. Els que tenim claríssim que algun dia tindrem selecció catalana també sabem que aquell dia caldrà agrair-ho molt als 28.150 que ahir eren a Montjuïc.