17/07/2020

Demèrit en majúscules

La Lliga més llarga i estranya de la història ja té campió. Sense públic a les graderies, a Valdebebas i no al Bernabéu, amb la majoria dels periodistes a casa, el VAR intervenint a la carta i Bale fent el ximple a la graderia, el Madrid ha sigut fidel al seu estil -guanyar més enllà del com- per trencar l’hegemonia del Barça. Les coses com siguin: malgrat no ser brillant i haver gaudit del favor arbitral en moments clau, l’equip de Zidane ha guanyat 10 partits seguits després del confinament, cosa que té molt mèrit. Ara bé, val a dir que la lluita pel títol ha sigut de les més mediocres que hem vist últimament. Ni tan sols l’Atlètic ha animat la cosa aquest any. Ha cantat victòria l’equip menys dolent, una plantilla que s’ha permès el luxe de veure fracassar el seu fitxatge estrella -Hazard-, que té un defensa -Ramos- com a segon màxim golejador i que ho ha fiat tot al múscul de Casemiro i a la flor del seu entrenador. I si això ha passat, per molt que li pesi a Quique Setién, és per demèrit del Barça, que ha perdut més punts que no pas n’ha guanyat fora del Camp Nou, ha sigut incapaç de fer un partit rodó, consumeix un altre curs sense que cap fitxatge hagi marcat la diferència i a sobre perd a casa contra un equip que no es jugava res com Osasuna.

Si no fos perquè la UEFA li ha fet el favor de no suspendre la Champions, un torneig que sospito -i tant de bo m’equivoqui- que només allargarà l’agonia, l’equip blaugrana ja estaria de vacances, possiblement pendent d’un altre canvi a la banqueta i sota el mandat d’un president que està més preocupat per no deixar un forat econòmic abans de les eleccions que per reparar la decadència que rodeja Leo Messi, a qui pretén renovar més amb paraules que amb fets. Queda la Champions, sí, però la gestió esportiva de la temporada que ve seguirà en mans dels mateixos i amb menys recursos que mai. Si la il·lusió ha de passar per la renovació de Semedo, el baix índex de greix corporal d’Arturo Vidal o les arribades de Trincao i Pedri, potser hem d’assumir que el Barça no podrà aspirar a tot.