Com desactivar una bomba atòmica?

SubdirectorEl novembre del 2004 es va publicar l’onzè àlbum d’U2, titulat How to dismantle an atomic bomb, la cançó més coneguda del qual és Vertigo. No se m’acut una combinació de titulars millor per explicar la situació creada al Congrés de Diputats després dels resultats del 20-D. La bomba de rellotgeria s’anomena Pablo Iglesias, i a hores d’ara ningú sap com desactivar-la a Madrid. La primera reacció de l’establishment ha sigut posar en marxa una mena de #pressingSanchez perquè faciliti la investidura de Mariano Rajoy. I, en efecte, aquesta seria una solució que a curt termini seria aplaudida per Europa i els mercats, tal com ha recordat aquest dilluns el candidat popular. Però quines conseqüències tindria a mitjà i llarg termini? Ho podem avançar ja: una profunda crisi a dins del PSOE i l’enlairament de Pablo Iglesias a la categoria de cap de l’oposició i alternativa de govern. El risc de pasokització del PSOE es dispararia i, al final, l’establishment es penediria d’haver propiciat una solució que era pan para hoy...

I llavors quina és la millor solució per garantir la pervivència del bipartidisme? Doncs aquesta és la gràcia: no n’hi ha cap. Perquè un pacte amb Podem i els independentistes també dinamitaria el PSOE per la seva banda més meridional i jacobina. El resultat de Pablo Iglesias, a un centímetre del sorpasso, li permet seure i esperar tranquil·lament a veure passar el cadàver del partit fundat pel seu homònim i, a la llarga, aspirar a ser la força hegemònica de l’esquerra i fins i tot governar.

Tic-tac, tic-tac

El famós tic-tac s’ha posat en marxa i ressona amb força a la seu del carrer Ferraz, que busca desesperadament la manera d’escapolir-se de la trampa mortal. La gran pregunta és: ¿arribarà a explotar la bomba (adéu règim del 1978, hola referèndum) o simplement serà una petita deflagració controlada? L’únic que sabem és que amb 120 diputats es pot substituir el PSOE, però per detonar la bomba atòmica (i canviar la Constitució) se’n necessiten 234.