Contrast entre les portades d'El Periódico i La Vanguardia d'ahir sobre l'afer Rosell i les que tenien l'Sport i el Mundo Deportivo, que editen els mateixos grups editorials. Mentre tots els generalistes titulaven en primera que el jutge Ruz havia admès a tràmit la querella pel fitxatge de Neymar, als esportius s'obria amb la decisió de Rosell de meditar la seva continuïtat per no perjudicar el club ( La Vanguardia també ho recollia, però ho relegava a un subtítol). En tot cas, a El Periódico i La Vanguardia, la imatge que traspuava era la d'algú contra qui s'estrenyia el cercle judicial. A l' Sport i el Mundo Deportivo, en canvi, la d'algú que pren la iniciativa i està disposat a sacrificar-se. Ja va passar dimarts, quan tots dos esportius publicaven en portada que Rosell sol·licitava declarar: el primer esment de l'assumpte no era la notícia en si -el dubte de si Neymar ha costat 57,1 o 95 milions: als simples mortals ens meravella que desenes de milions d'euros puguin ser tan vaporosos- sinó la reacció del president del club. És a dir, la premsa esportiva tornava a atorgar a Rosell la deferència d'obrir per la reacció sense haver explicat abans l'acció que la desencadenava. De fet, el titular del Mundo Deportivo l'endemà que El Mundo publiqués el cas era: "A Madrid es filtra el contracte de Neymar amb el Barça" i només al subtítol es parlava d'aquests (presumptes) 95 milions. El destacat també buscava desinflar el cas: "Ho firma Eduardo Inda, que va titllar Pep de terrorista i va dir que el Barça es va drogar". La dimissió en cap cas implica culpabilitat, però el tema hauria merescut una mica més de distància.
Al racó de pensar
ARCADI ESPADA
A 'EL MUNDO'
"Això que assumint el llenguatge dels bandits anomenem Espanya, distingint-la de Catalunya, no té responsabilitat en la deriva separatista"