Dies mundials i sants

Dins dels canvis que porta la globalització hi ha la progressiva desaparició de les onomàstiques en pro dels dies mundials. Oblidem que cada dia és un sant. Avui, 12 de març, és sant Maximilià (felicitats a tots els Maxis). Però gairebé ningú ho sap, perquè hi ha pocs Maxis.

Ara bé, qui va ser sant Maximilià? Què ens va deixar la seva vida? Excepte alguns sants il·lustres com sant Valentí, sant Esteve o sant Joan, estem perdent el record diari del sant que toca i, més important, del que va deixar com a llegat. No cal ser cristià o religiós. Van ser persones que, com diu Rajoy dels catalans, van fer coses. I algunes d’elles són testimonis dels quals tots podem aprendre.

Ara, en canvi, es dona més bombo al dia mundial del que toca. De la sida, de l’aigua, dels museus... La llista és curiosíssima. Avui, 12 de març, és el Dia Mundial del Glaucoma. Ignoro si hi ha relació entre els sants i els dies mundials. Seria una investigació interessant. ¿Sant Maximilià tenia glaucoma?

El passat dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la repercussió aconseguida va ser fabulosa. Tot el meu suport. Queda molt per fer per la igualtat i els drets de les dones. Però també era sant Joan de Déu, i el pobre va quedar eclipsat. I el seu llegat és impressionant: caritat per al proïsme i assistència hospitalària... al segle XVI! Un visionari social!

Els recomano la seva biografia: soldat, criat i fins i tot alienat mental. Buscava el sentit de la seva vida, i el va trobar dignificant la vida de malalts a qui la societat marginava i deixava morir als carrers.

Aquí l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu té una important implantació. El seu voluntariat, al qual pertanyo sempre que la meva agenda m’ho permet, és exemplar.

Doncs res, només això, que Sant Joan de Déu va ser el 8 de març. Els n’informo avui, que és quan tinc columna. Amb el permís de totes les dones, esclar.