22/10/2017

La dignitat del càrrec, president

Que José Montilla arribés a la presidència de la Generalitat va ser imprescindible per acabar amb un estil de fer política. Sense valorar estrictament l’acció de govern, amb llums i ombres, la presidència d’un català d’Iznájar va fer aprendre algunes coses a aquells que feia dècades que concebien la Generalitat com una propietat. Només per la indignació que li va provocar a la senyora Ferrusola l’arribada d’un outsider al poder, ja tenia un component positiu. Sempre és bo obrir finestres quan les cases fan olor de resclosit. Montilla va tenir encerts en polítiques socials i fracassos en la gestió de l’endeutament, que va colgar la Generalitat. Però el president Montilla va dignificar sempre el càrrec que va ocupar al Palau de la Generalitat. Per les hores passades en aquell despatx des d’on se sent la vida d’un carrer estret amb els que van a buscar metadona o van a manifestar-se a la plaça Sant Jaume. Pel silenci del Pati dels Tarongers. Per la seva lluita juvenil per restablir les institucions durant el franquisme. Per haver comptat amb la confiança dels ciutadans i del Parlament que ara es pretenen tutelar. President, no pot votar a favor de l’article 155. No pot. No té res a veure amb donar suport a l’independentisme del qual vostè està tan lluny ideològicament. Però hi ha límits que aquesta societat no acceptarà mesellament i ho sap. Està en risc el seu partit, però també la dignitat de la institució. No pot trair allò per què ha lluitat. Per la dignitat del càrrec i la seva. Vostè no és un senador més.