25/10/2020

El dilema de les xarxes socials

S’ha estrenat recentment un documental a Netflix que no us podeu perdre, El dilema de les xarxes. Un seguit de programadors i treballadors d’empreses tecnològiques de Silicon Valley, penedits de la seva contribució a les dubtoses pràctiques de màrqueting de les plataformes socials, ens expliquen quin és el veritable negoci d’aquestes aplicacions gratuïtes. El documental dura hora i mitja, i hi ha tants missatges i advertències, molts d’ells per als nostres fills, que em costa triar.

Potser el més rellevant és que nosaltres, els usuaris, som el producte. Quan un producte és gratuït per al client, et diuen, vol dir que el client és el producte. Venen la nostra atenció a la pantalla. Com més temps passem enganxats a l’aplicació més alts són els ingressos de l’empresa. Això no era diferent amb la televisió. La diferència és que ara els mitjans i eines que es fan servir per augmentar aquest temps consisteixen en establir un biaix en la comunicació. És a dir, els algoritmes llancen notificacions i suggereixen continguts que potser no són certs ni estan contrastats però confirmen el que pensem. El resultat és una societat no desinformada, sinó informada amb un biaix només comparable a la propaganda de les dictadures. Això explica l’augment de la polarització política que veiem als Estats Units, a Europa o a qualsevol país on les xarxes socials tenen una forta penetració. La inestabilitat política i els populismes, expliquen els treballadors de les tecnològiques, són el resultat de fer servir l’odi, l’activisme i el fanatisme com a forma d’enganxar-nos a una xarxa. L’increïble és que, a través dels algoritmes, una mateixa xarxa promou dues ideologies contràries, perquè ens posarà en contacte i notificarà continguts dels qui pensen com nosaltres.

Cargando
No hay anuncios

D’altra banda, els algoritmes detecten quan passem un cert temps sense entrar en una xarxa social. I activen tot un seguit de reclams perquè hi tornem. Les notificacions que algú t’ha etiquetat en una fotografia, per exemple, no són res més que una forma de fer-te entrar a l’aplicació quan no pensaves fer-ho.

Addicció i fanatisme són els efectes secundaris del negoci d’ingressos publicitaris de les xarxes.