Periodista i entrenadoraQuan comenci la pretemporada al Fenerbahçe després del Mundial, Dirk Kuyt estarà a punt de fer 34 anys. Els exjugadors expliquen sempre que és llavors -fins i tot una mica abans- quan s’entén millor el joc, quan, de cop i volta, el futbol es llegeix amb ulls pràcticament d’entrenador. Les ordres del tècnic semblen més clares que mai, l’estratègia del rival sembla més òbvia i tot s’interpreta des d’una lògica madura i transparent. Hi ha una sintonia especial amb la banqueta, com si l’egoisme del futbolista hagués deixat pas a una concepció més profunda del valor de l’equip i del vestidor. El lleuger problema és que, aleshores, quan tot és clar i senzill i entenedor i positiu, les cames no acompanyen. Si no fos així, les carreres futbolístiques s’allargarien eternament.
Durant aquest Mundial, la carrera de Kuyt ha semblat que es pogués allargar fins a l’infinit. Louis Van Gaal ha espremut el talent tàctic del seu 15 oranje fins a l’última gota. L’holandès, a qui la majoria teníem etiquetat com a extrem -polivalent, potser sí, però home ofensiu de banda al cap i a la fi-, ha jugat en diverses posicions i ha servit sempre per tapar el forat que podia fer fora del torneig el seu equip. Intel·ligència i maduresa tàctica al servei de l’equip.
Kuyt ha sigut lateral dret o esquerre en un sistema defensiu holandès força complex. Si més no, lleugerament diferent de l’habitual. La línia traçada per Van Gaal era de tres quan l’equip avançava amb la pilota i tancava amb cinc quan tocava recular. Aquest era el doble rol que havia de jugar Kuyt: donar profunditat per dreta o esquerra en situacions d’atac i baixar fins a la línia de fons per ajustar-se amb els centrals i perseguir el davanter contrari. Una lesió o una targeta groga d’un company o un gir tàctic concret de Van Gaal li han fet girar el cap i, quan s’havia acostumat a un context de joc per una banda, l’havia d’adaptar per moure’s per la contrària. Era una peça clau, qui més bé barrejava i activava Robben.
La flexibilitat de Kuyt s’entendrà dins els amplis marges que se li han d’exigir a un futbolista professional i, de fet, no s’allunyen tant dels que han hagut d’assumir d’altres com el seu company Blind (lateral, central, migcentre o interior), Medel a Xile (un migcampista que va funcionar tot el torneig com a central en una línia de tres) o Cavani amb l’Uruguai (on la convivència en atac amb Luis Suárez el va portar a sacrificis defensius com haver de perseguir durant 90 minuts l’anglès Gerrard o l’italià Pirlo). Kuyt per a tot. I, finalment, Kuyt per a res més que una lliçó de futbol.