La doble lectura de la visita del Papa

El Papa visita Madrid i, de passada, ens entra fins al menjador de casa. Impossible posar qualsevol cadena sense topar amb l'Església. I sintonitzar Intereconomía t'envia directe a l'infern televisiu. Al migdia, la tertúlia Dando Caña no ha canviat de nom per guanyar-se el cel informant de la marabunta de joves catòlics que es diverteixen per Madrid. Fins i tot han contractat un capellà que domina el francès per parlar amb nois estrangers. Els porta al plató i els fa preguntes. Tot i que primer els presenta: " Este chico tan guapo se llama Pierre y es francés ".

Els informatius dediquen molts minuts a la moguda papal, especialment a les curiositats. I juraria que hi ha una doble lectura, molt subtil. Les notícies tenen un to subliminalment freak . Informen amb rigor i veracitat. Mostren joves cantant animadament, coreografies joioses i alegres, fins i tot uns capellans cantant en una mena de gàbies amb una il·luminació pròpia d'una discoteca. Algunes escenes sobrepassen el llindar del ridícul i desprenen olor de naftalina. Però la narració és seriosa i pulcra. Ni tan sols un somriure de complicitat amb l'espectador com de vegades fan alguns presentadors d'informatius. Però en el fons, volen que sobreentenguis un cert missatge. A La Sexta un titular diu sobre els grups de joves catòlics: " De fiesta, a su estilo ". Su estilo ? Doncs va, que el diguin. Però no, ho hem de sobreentendre. Una altra notícia que alerta de les botigues de souvenirs religiosos pirates ens mostra una monja comprant-ne, com si cometés un delicte. Però només ho ensenyen, al·legòricament. Hi ha un humor ocult en la selecció d'imatges de la visita papal. I a fe de Déu que aquests dies estic rient més que mai amb els informatius.