Doncs a mi me'n toquen dos

Quan es va aprovar la llei de la CCMA, els polítics van celebrar haver tancat un consens després de set anys de negociacions. Però era un brindis al sol: els partits han seguit potinejant per torçar la llei a favor dels seus interessos. Potser sí que el Govern s'ha allunyat del control directe dels mitjans públics, però la Corpo no s'ha pogut aïllar del joc de partits. I que CiU defensi ara un consell de cinc membres és l'enèsim exemple de com els partits canvien el discurs a conveniència segons si estan al govern o a l'oposició. La fórmula anterior, que reproduïa un Parlament en miniatura, no tenia massa sentit. Però la que es proposa ara no soluciona el quid de la qüestió: els mèrits polítics seguiran passant per sobre dels professionals a l'hora de proposar noms. Només cal veure com els partits discuteixen obertament sobre el nombre de consellers que "els toquen".