Dos porters nascuts en un 1992 significatiu

BarcelonaSi se li pregunta a un aficionat del Barça, l’any 1992 el porta a aquell colpeig sec de Ronald Koeman que desfeia l’empat contra el Sampdoria i donava la primera Copa d’Europa del Barça. Potser fer un salt en el temps també el farà pensar en els mesos més brillants del Dream Team de Cruyff. Si se li demana a un seguidor de l’Espanyol, tindrà la dada marcada perquè el març del 92 es va viure una tarda tràgica a Sarrià, quan una bengala va matar Guillermo Alfonso Lázaro, un nen de 13 anys. I, més a finals d’any, també recordarà que l’entitat blanc-i-blava, forçada per la llei 10/1990 de l’esport, va convertir-se en societat anònima esportiva. Els amants de l’esport, inevitablement, pensaran en la Barcelona olímpica, que penjava l’or al pit de l’actual tècnic blaugrana, Luis Enrique. Però el 1992 també és l’any de naixement de Marc-André ter Stegen i Francesco Bardi, els dos porters que defensaran la porteria del Barça i de l’Espanyol avui en el segon dels tres derbis en cadena d’aquest mes de gener.

L’ambició dels joves

Amb 23 anys, són dues apostes de futur que reclamen ser, també, una garantia de present. Se senten preparats per assumir la titularitat a la Lliga. Precoços i decidits, Ter Stegen i Bardi busquen un protagonisme que, en el dia a dia, està recaient en Claudio Bravo i Pau López, els titulars. L’alemany del Barça, de fet, no ha amagat en les seves intervencions públiques que voldria ser alguna cosa més que el porter de la Champions i la Copa del Rei. Alguns mitjans fins i tot insinuaven aquests dies que s’havia disgustat tant després de ser suplent durant el Mundial de Clubs -una competició que entenia que havia de jugar ell per haver sigut l’escollit en els duels a Europa-, que podria estar començant a plantejar-se una sortida a l’estiu. Al Barça, però, s’ho prenen amb calma i no es plantegen cap canvi d’escenari. L’ex del Borussia Mönchengladbach no sortirà de l’equip, ni tan sols en forma de cessió. Ni al mercat d’hivern ni a l’estiu. Els tècnics repeteixen per activa i per passiva que compten amb ell i avui tornaran a donar-li els minuts amb què, de moment, s’ha de conformar.

Més dubtes hi ha a l’Espanyol amb Bardi, sobretot pel bon rendiment que està oferint Pau López sota pals. El del planter, que només té 21 anys, s’ha consolidat i transmet la confiança que l’italià encara no ha pogut demostrar. Va debutar com a periquito contra el Llevant, en l’anada dels setzens al Ciutat de València, ara fa un mes, però l’arribada d’urgència de Galca a poques hores de jugar el partit de tornada el va arraconar a la banqueta. El club blanc-i-blau es guarda una opció de compra pel jugador, que de moment actua en qualitat de cedit per l’Inter de Milà. Avui tindrà 90 minuts de màxima exigència per continuar buscant avals.

A Suïssa i a Nigèria

Comparteixen generació i també camins professionals. Ter Stegen i Bardi poden presumir d’haver-se estrenat fa anys a la màxima competició del seu país. La Bundesliga va ser el trampolí de l’alemany fins al Barça i la Serie A de l’italià fins a l’Inter i l’Espanyol. A més, al seu palmarès llueixen diverses fites en les categories inferiors de la seva selecció. L’èxit més gran és per a Ter Stegen, que va guanyar l’Europeu sub-17 a Suïssa, campionat en el qual va ser escollit el millor porter. L’alemany va robar el títol a Itàlia, però va haver de repartir-se el guardó amb un azzurro, Mattia Perin, que prenia la titularitat a Bardi, actiu només en la qualificació. El periquito, però, va tenir el premi de disputar un partit del Mundial sub-17 jugat mesos després a Nigèria. Allà també hi era Ter Stegen. Aquest vespre no es creuaran d’hotel a estadi, o de banqueta a vestidor. Compartiran gespa.