24/05/2018

Deriva

EscriptoraA petita escala passa. Veus algú que està de mal humor. I li dius: “Estàs de molt mal humor”. I es posa de més mal humor. I et contesta: “Sí! Estic de molt mal humor, i què?” I llavors tu te'l mires amb prevenció, perquè saps que està de mal humor, i procures no dir-li res i seguir amb la teva vida alegre (l'alegria, quan res dolent no et passa, esdevé deure). I com que te'l mires amb prevenció perquè saps que està de mal humor, ell no deixa el mal humor, agreujat per la teva mirada de prevenció. I se'n va a dormir i es desperta, però ja es desperta de mal humor. I el mal humor es torna un hàbit i ja no sap canviar, de manera que tothom del seu voltant se n'aparta. I com que tothom se n'aparta, perquè ser amb ell és una murga, encara es posa de més mal humor.

A gran escala passa. L'Estat se sent atacat en el complex més gran que té: la unitat. N'hi ha uns que reclamen el dret a l'autodeterminació. N'hi ha uns altres que també. I, per sufocar això, tanca a la presó preventiva uns quants dels polítics que van organitzar el referèndum (il·legal). Uns altres, d'aquests polítics, marxen a l'exili per evitar aquesta presó. D'aquesta manera, a Europa els uns estan lliures. A Espanya, tancats. Com que això demostra que Espanya s'està comportant de manera autoritària, Espanya es mostra més autoritària. Determina que un músic anirà a la presó per les lletres de les cançons. El delicte? Injúries al rei i enaltiment del terrorisme. Llavors, el músic, que no vol anar a la presó, s'escapa a Europa. Llavors, potser l'Estat pensa que en les properes actuacions policials no s'ha de deixar temps als acusats perquè s'escapen. Llavors els futuribles acusats (que a hores d’ara ja pot ser qualsevol) viuen alerta per marxar a la mínima. I tothom a Europa diu que Espanya és un estat autoritari. I se'n va a dormir i quan es lleva segueix sent un estat autoritari. I com que tothom se n'aparta, perquè un estat autoritari és una murga, encara es posa més autoritari.