19/07/2018

La model alletadora

EscriptoraLlegim a l’Ara que una model ha causat “polèmica” per haver alletat la seva filla durant una desfilada de roba interior. La dona duia el bebè a coll amb uns auriculars protectors (suposo que pel soroll de la música) i caminava per la passarel·la amb un somriure. Pel que sembla hi va haver qui va aplaudir el gest “per visualitzar i normalitzar l’alletament” i hi va haver qui la va criticar.

Tot mamífer com la que us parla trobarà desitjable que es normalitzi l’alletament, o el biberó o la combinació de les dues coses. Tothom sap que quan un bebè té gana (i la gana apareix de cop, per sorpresa, en un instant) plora com si el món s’acabés i t’has d’aturar, allà on siguis, si no és que ets a casa, i peixar-lo. És evident que si tens una feina una mica mòbil (ets model, periodista, visitadora mèdica...) el més pràctic és dur el bebè amb tu. I el més pràctic és poder alletar allà on siguis. La discreció ja depèn de cadascú. La meva mare, al cel sia, que va tenir sis fills, alguns dels quals van mamar i d’altres no, va ser, sense saber-ho, una activista de l’alletament normal i amb sentit comú. Si podia, se n’anava a un lloc discret. Si no podia, es posava un tovallonet de puntes al damunt del pit, perquè no se li veiés.

Cargando
No hay anuncios

Vull dir amb això que trobo ridícul que es prohibeixi a cap dona alletar en públic. Cadascú fa el que pot i el que vol. Però em sembla exageradíssim i absurd que la model alleti mentre desfila. Alletar és un acte tranquil i en certa manera íntim. Trobo bé que s’alleti en una desfilada, però em sembla que el mínim que es mereix la pobra criatura és que la mare no camini, es concentri i es pugui mirar el fill, en lloc del fotògraf. “Seu, dona, seu! –li hauria dit la meva mare–. Ja et desfilo jo”.