Pots seguir Pere Navarro a Twitter

Pere Navarro va publicar un tuit ahir que deia: “El asesinato de Jo Cox posiblemente es obra de un loco pero que se ha alimentado del odio que algunos han plantado y han hecho crecer. DEP”.

No podem saber si l’assassinat de Cox, que defensava la permanència del Regne Unit a la Unió Europea, és obra d’un boig. En Navarro ho veu possible, per tant, no del tot segur. En canvi, no dubta (i d’aquí aquest “però”) que aquest assassinat “s’ha alimentat de l’odi que alguns han plantat i han fet créixer”.

Però quin odi ha detectat Pere Navarro? ¿Odi contra les idees de Jo Cox? Com s’ha manifestat? ¿És una suposició, com ho va ser considerar que aquella senyora de Terrassa li va clavar una bufetada “pel clima de crispació” que generava l’independentisme? “Plantar” i “fer créixer” odi suggereix temps. ¿Fa tant que se’n parla, d’això? ¿Aquests “alguns” que haurien alimentat l’odi serien, doncs, els que volen sortir d’Europa? ¿Els considera, en certa manera, responsables de la mort? Jo diria que no es pot negar que els britànics, acostumats a votar, han fet una campanya a favor o en contra de romandre a la Unió molt normal. No hi ha hagut ni crits, ni contenidors trencats, ni res, excepte debat i pancartes més o menys enginyoses. Obama a favor de la Unió, Cameron també. I anar fent. Hem de concloure, doncs, que quan Pere Navarro parla dels que han plantat i fet créixer l’odi es refereix als que han expressat les seves idees favorables a la paraula aquesta, Brexit, formada per la barreja entre Gran Bretanya i exit. I això equivaldria a dir que la hipotètica mort d’un aficionat al Barça és per culpa dels que, pel fet de ser del Reial Madrid, “han plantat i han fet créixer l’odi”. L’error, doncs, serien les idees.