23/12/2019

24/12: Espanya contra Europa

En una visita a Barcelona, la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx ens donava –tot dinant– una lliçó sobre Europa, que anava més enllà de la política conjuntural. Ens deia que si preguntes a algú què és en un carrer de París, et dirà probablement “Soc francès, i per tant europeu”. Si fas la mateixa pregunta en un carrer de Kíev, la resposta potser serà “Soc ucraïnès, i per tant vull ser europeu”, mentre que si fas la pregunta a Moscou et diran “Soc rus, i per tant no soc europeu”. La cultura política russa, la seva visió del món, s’ha construït al marge dels valors de la modernitat europea, liberal i il·lustrada. El catalanisme ha volgut sempre, i ho ha aconseguit fins i tot en moments de decepció, que la resposta en un carrer de Catalunya sigui “Soc català, i per tant europeu”. Ara, després de la sentència del tribunal de Luxemburg, hi ha tot un sector de l’opinió pública i publicada espanyola que demana no fer cas de la sentència, ni en la lletra ni en l’esperit, i fer totes les martingales per eludir-la, considerant que ve d’un món que té una altra cultura política i que, com deia un comentarista, no sap res del que és Espanya. Són la gent que proposaria respondre a la pregunta dient “Soc espanyol, i per tant no soc europeu”.