21/08/2020

Esperant la vacuna contra la covid-19

Una de les pel·lícules més referenciades aquests mesos de pandèmia és Contagi, en què un virus altament letal s’estén per tot el planeta. En una de les escenes finals, apareix un sorteig... Sortegen qui ha de rebre primer la vacuna. Sorprèn la curta durada de l’escena malgrat la profunditat de la qüestió: com es distribueix una vacuna si no hi ha dosis suficients? És ètic fer-ho per sorteig?

Una consideració prèvia és que el sol fet de plantejar aquesta qüestió ja és per si mateix positiu: implica que es disposaria d’una vacuna per poder gestionar millor la malaltia.

Però la disponibilitat de la vacuna serà gradual, fins i tot en el millor dels escenaris, i caldrà, durant un cert període de temps, decidir qui es prioritza en la seva administració. Com altres grans avenços biomèdics, assolir una fita científica comporta una enorme càrrega ètica, no hi ha fets sense valors. Es planteja així, com a la pel·lícula, la gran qüestió ètica de com fer una tria justa.

Cargando
No hay anuncios

La resposta a aquestes preguntes no és simple ni senzilla, depèn tant de factors tècnics com de criteris ètics. Primer, els factors tècnics: les característiques concretes de la vacuna -com per exemple el percentatge d’efectivitat, la resposta en diferents grups d’edat o col·lectius determinats- són fonamentals per permetre crear models matemàtics de resposta i optimització.

Un segon punt és quina disponibilitat real se'n tindrà. Els mesos més durs de pandèmia van mostrar un escenari mundial amb una alta competitivitat en el mercat de recursos sanitaris escassos, des de simples mascaretes fins a aparells de biotecnologia. S’han anat sentint diverses notícies sobre reserves de futures dosis de vacunes per part de diferents estats. Seria bo planificar i regular la fabricació i la distribució, si més no a nivell europeu.

Cargando
No hay anuncios

Coneixent l’efectivitat i disponibilitat, caldrà triar, i és molt important que els criteris amb què es faci aquesta selecció siguin clars, públics, explícits i, si pot ser, consensuats. Dues paraules ètiques haurien de guiar els criteris: justícia (o millor, equitat) i prudència.

Algunes guies preliminars, com la del CDC, mostren consens sobre quins haurien de ser els grups prioritaris. En primer lloc situa els professionals sanitaris de primera línia, en contacte directe amb malalts, seguits dels treballadors considerats essencials (qui i què considerem essencial seria el proper debat). Després vindria el grup de persones d’alt risc per la malaltia, com serien les persones d’edat avançada o amb malalties concomitants. ¿Considerem nosaltres també que aquesta és una tria ètica?

Cargando
No hay anuncios

I més enllà de la priorització, planteja un vell conflicte ètic no resolt entre la llibertat individual i l’obligatorietat de les vacunes, que caldrà abordar.

Fins ara la pandèmia ens ha anat agafant desprevinguts i amb poca previsió. Sabem que tard o d’hora tindrem la vacuna i que aquesta serà a l’inici escassa. Encara som a temps de pensar, planificar i decidir.