Després de la que vaig fer dimarts, la segona recomanació per a aquest estiu és el flamant disc de Pere Janer, Present perfect. Abans d’Antònia Font, la primera gran banda pop que va donar Mallorca, i en català, es va dir La Fosca. Els seus líders van ser el mateix Pere Janer i Ramon Trias, dos dels millors compositors moderns que ha donat l’illa, acompanyats per un seguit de músics imprescindibles, entre els quals s’hi va comptar un cert Joan Miquel Oliver, que després seria fundador, ànima i cervell dels mencionats Antònia Font. La Fosca van resumir el seu llegat en tres discos tan excel·lents com incompresos en el seu moment (estem parlant d’inicis i mitjans dels anys noranta): La carn humida, Èxode i Domini fosc (títol vinyolià per a un dels millors discos de versions musicades de poesia que he escoltat). Eren temps en què la música popular en català era cosa d’Els Pets, Sopa de Cabra o Sangtraït: sense dejectar ningú, una proposta tan sofisticada com la de La Fosca no cabia dins aquell panorama.
Les coses afortunadament han evolucionat, i el camí que varen obrir La Fosca ha estat desenvolupat i ampliat, de maneres diverses, per bandes com Mishima, Manel o Hydrogenesse, per esmentar algunes de les formacions pop catalanes més rellevants. És per això que no és cap sorpresa, però sí una alegria, que Pere Janer hagi decidit reemprendre la seva carrera com a compositor i cantant, aquesta vegada en companyia de Jaume Manresa, que precisament ha estat, durant disset anys, el teclista i un dels cervells dels referencials Antònia Font, que es van acomiadar a finals de l’any passat. Tots dos són els signataris d’aquest Present perfect, en què Pere Janer posa les composicions i Jaume Manresa uns arranjaments electrònics i melòdics irresistibles.
Pere Janer posseeix un timbre de veu d’una bellesa natural que només s’explica bé quan se l’escolta, i també un talent llargament treballat per compondre cançons pop de tres o quatre minuts que es queden gravades dins el cervell i dins l’ànima. Jaume Manresa deu ser un dels músics més fins, exquisits i delicats que es troben en exercici dins els Països Catalans, i gosaria dir que molt més enllà. Amb una senzillesa que és fruit de la saviesa i del millor gust, el duet ideal que formen ja ha signat dos discos, amb deu cançons cadascun que no tenen pèrdua: aquest Present perfect i l’anterior, de fa tres anys, titulat Guapo. El primer treball tenia un to més elegíac i malencònic; el nou proposa un discurs més vitalista i celebratori. Ens alegrem d’aquest canvi de perspectiva, però en el fons tant se val: es tracta sempre de cançons excel·lents, construïdes per dos grans músics i defensades per un dels millors cantants que podem escoltar actualment en llengua catalana. I com que el que és bo, si és breu, és encara millor, cadascun dels dos discos ultrapassa amb prou feines els trenta minuts de durada. No us els perdeu, comprats a la botiga o baixats per Spotify. Janer i Manresa, esperem més lliuraments: sou guapos, sou perfect i ens feu feliços.