'Tot és molt estrany', carta a Juan Carlos Ortega

Diuen que fas humor surrealista. A mi el teu treball em sembla que s’acosta més al d’un pintor realista. Utilitzes la ràdio, la tele o el teatre per retratar amb precisió i tendresa l’ànima humana. Hi ha altra gent que també em fa riure molt. Tu em fas entendre com som.

El periodista francès Serge July va ser director del diari Libération durant 33 anys. Acaba de publicar Dictionnaire amoureux du journalisme i a la definició de la paraula curiositat cita el filòsof Michael Foucault en una entrevista a Le Monde el 1980. Foucault elogia la curiositat i la defineix de la següent manera: “Una tendència a trobar estrany i singular allò que ens envolta. Una obstinació per desfer-nos d’allò que ens és familiar i per mirar-nos les coses d’una altra manera”.

Això és el que em passa sempre que t’escolto, que trobo absurd el que fins a aquell moment em semblava normal. Que em fas veure com a ridículs els aspectes més habituals de la condició humana. Secció a secció, programa a programa, has construït un món que és una rèplica del nostre. Primer, hi poses el treball del periodista: la curiositat i la capacitat d’observació. Després, hi intervé l’artista. El que, davant de l’estupefacció que li provoca la contemplació del món, s’inventa el Planeta Ortega, on hi som tots nosaltres, però amb els traços exagerats, perquè ens adonem de les nostres misèries i ens en puguem enriure. L’humor és distància. Vistos de molt a prop, som tragèdia. Vistos de lluny, des del Planeta Ortega, som comèdia.

Ara estic enganxat al programa que has estrenat els divendres a la Cadena SER, Las noches de Ortega, una paròdia dels espais de matinada a la ràdio. Tu ets els presentador de veu engolada que encadena paraules buides i tòpics tronats, la màgia de la ràdio i “ nuestros amigos de la noche ”, i que escolta els problemes dels altres amb una barreja de superioritat moral i d’empatia impostada. Les trucades són falses. Les veus dels oients són la teva pròpia veu, estrafeta de mil maneres diferents. I, en canvi, tot és tan real: la baixa autoestima, la recerca de la felicitat, la por de la solitud...

M’agrada molt la teva manera de fer. T’estimes i respectes els més vulnerables, els que truquen al teu programa. I només ets cruel amb tu, amb nosaltres, amb els que ens pensem que per disposar d’un micròfon ja tenim tot el poder del món i cap dels problemes dels altres.

P.D. Si us avorreix llevar-vos i anar-vos-en a dormir amb la mateixa actualitat en bucle, proveu d’escapar-vos al Planeta Ortega. A la Cadena SER, a RAC1 amb el Clapés o a RNE amb Pepa Fernández, i si no, els dimecres a Luz de Gas, en un espectacle teatral amb Xavier Sardà.