Expulsats de la Constitució

Per entendre l’abast de la sentència del TC cal precisar que no nega la sobirania de Catalunya sinó el dret a fer servir qualsevol atribut que doni aparença de sobirania, com ara el trinomi format per cens, urnes i paperetes. Els catalans, per tant, no és que no puguin exercir la sobirania (això es dóna per descomptat), és que no poden ni tan sols expressar-la. Es tracta de la mateixa doctrina que es va fer servir per carregar-se la declaració de sobirania i que, de manera tramposa, apel·la al “diàleg” per usar les vies previstes a la Constitució per introduir-hi canvis. La conseqüència pràctica és que la majoria de la població catalana ha sigut oficialment expulsada del marc legal espanyol i tampoc té la força suficient per imposar modificacions. El resultat és un bloqueig que empeny la part catalana a l’unilateralitat (l’alternativa és la submissió) i condemna Espanya al conflicte intern permanent. Madrid, però, ha demostrat que està acostumada a viure amb un grau de conflictivitat o altre. Però, i Catalunya?