Facebook i Wikipedia, dos caus de pirates

Els proveïdors de telecomunicacions saben bé que quan estableixes diferents nivells de preus per a un mateix servei, els clients més espavilats faran mans i mànigues per beneficiar-se de les condicions més favorables, encara que no els corresponguin. És el que fan aquí els grups d’usuaris que viuen cadascú a casa seva però comparteixen la contrasenya d’un mateix compte familiar de Netflix, repartint la quota per estalviar.

A l’antiga colònia portuguesa d’Angola practiquen una modalitat extrema d’aquest ús dels serveis digitals més enllà del que van preveure els seus creadors. Segons informa Motherboard, alguns internautes angolesos han creat una xarxa clandestina per distribuir completament de franc pel·lícules, sèries, música i videojocs piratejats: amaguen els fitxers dins d’articles de l’edició portuguesa de la Wikipedia i publiquen els enllaços dins de grups tancats de Facebook.

La clau del sistema és la gratuïtat: a Angola, com en altres països en vies de desenvolupament, l’enciclopèdia lliure i la xarxa social dominant estan disponibles en la modalitat anomenada zero rating : es pot accedir a Wikipedia Zero i Facebook Basics sense pagar ni un cèntim, perquè les operadores no cobren per l’accés a determinats serveis que es consideren d’utilitat pública. Han comprovat que molts dels usuaris que comencen provant internet per accedir a aquests barris gratuïts acaben contractant una tarifa de dades que els permeti navegar per la resta de la xarxa.

Els pirates angolesos han descobert la manera d’explotar el sistema en benefici propi, i ara les empreses afectades tenen entre mans el problema de tapar la fuita sense afectar la majoria dels usuaris que en gaudeixen com estava previst, amb l’inconvenient afegit que la legislació d’Angola sobre drets d’autor no és precisament estricta. El que queda clar és que si globalitzes un servei digital, et pots trobar que a l’altra banda del món no el fan servir tal com tu esperaves.