Focus anuncia els noms propis de la remuntada
BarcelonaTenint en compte que la productora Focus té una quota de mercat del 20% del sector teatral català, el balanç i les previsions que fa públiques cada principi d’any el seu president, Daniel Martínez, són un bon far per intuir cap on bufen els vents escènics. I el diagnòstic és de “moderat optimisme”. El 2014 el grup Focus va registrar 488.084 espectadors en 1.700 representacions a tot l’Estat, dels quals 338.600 van anar a un dels seus quatre teatres barcelonins: el Romea, el Goya, La Villarroel i el Condal -a més, regenten La Latina a Madrid-. Això suposa un increment de públic de prop del 4%, una xifra que segueix la mitjana general del sector i que els fa intuir que de cara al 2015 poden aspirar a recuperar un 8% més de públic.
“Som un marcador de tendències”, refermava ahir Martínez, així que es pot començar a pronunciar en veu alta que la crisi del consum teatral ha tocat terra. Les retallades dels ajuts públics a sales i companyies, que en el seu cas van ser del 30%, també s’han aturat. El president de Focus afegia que “les gires [que han caigut un 30% a Catalunya i un 40% a Espanya] han tocat fons” i que la gran patacada de l’IVA cultural només pot millorar “en alguna de les pròximes eleccions”. A partir d’aquest panorama galdós, tot apunta que -parafrasejant una de les seves obres de teatre- l’any que ve serà millor. “Pensem que la recuperació es consolidarà i anirà a més”, va dir.
La crisi, però, no ha passat en va. Martínez és de l’opinió que “s’ha produït una certa baixada del nivell i una banalització de l’oferta”, que ell atribueix a “una reacció” dels productors davant la “pèrdua de curiositat del públic”: “Si has de mesurar el risc, segur que abaixes el llistó per agradar a més gent”, va sentenciar. Focus -amb una facturació de 30 milions el 2013- ha capejat la crisi “treballant més i reduint marges”, explicava, fent més petits els formats dels muntatges i recorrent a un “eclecticisme” en els seus teatres que ha diluït les línies artístiques.
El propòsit, l’aposta estratègica, passarà per corregir aquestes dues desviacions: mantindran a l’alça el pressupost per a producció pròpia -destinaran dos milions d’euros, un 12% més que el 2013, a onze produccions i set coproduccions- i accentuaran les línies artístiques dels teatres. El més visible serà que el Goya s’especialitzarà en musicals de mitjà format (està emparaulat Rent, dirigit per Daniel Anglès) i espectacles no convencionals (per exemple, Ozom, del Mag Lari), ja que és la sala que ha tingut més mals resultats. En canvi, La Villarroel ha fet rècord de públic gràcies a El crèdit (94.500 espectadors) i seguirà la línia d’obres d’autoria catalana, amb el pròxim text de Marilia Samper o el següent encàrrec a Pere Riera, que comptarà amb Emma Vilarasau. Deu autors catalans estaran en cartell als seus teatres el 2015.
L’empresa també vol reforçar el seu paper de pont aeri i moure els textos dels seus autors en sales de Madrid, condició sine qua non perquè després puguin fer gira per Espanya. El mateix intentaran fer amb la distribució internacional ( Desde Berlín ja farà gira de Londres a Mèxic, París o Sarajevo): és el pla B de la pota internacional de la casa, després que hagi quedat “en un nom” el projecte del BIT, que es podria rellançar el 2016.