Fusta i fulla, tant pel xiprer com pel ganivet

El gran avantatge de les novel·les de gènere és que són de fàcil codificació. L'últim premi de narrativa Ciutat de Sagunt s'explica, com si fos una pel·lícula dels Coen, a partir de ben pocs elements: un bibliotecari misantrop, una mort inexplicable, una ermita sinistra... La portada de La mort, a l'ombra del bibliotecari , dissenyada per Pau Peralta, intenta transmetre aquest clima minimalista però opressiu. A partir de la conversa amb l'autor, van sortir diverses propostes. Una, per exemple, mostrava una caiguda des d'un precipici (com li passa al jove i apreciat Antoni Maria Cluet, el protagonista passiu de la novel·la). Però finalment es van decidir per l'ermita i els xiprers, l'arbre que evoca la mort per excel·lència. I també per aquest ganivet ensangonat, també amb fusta i fulla, com els arbres que l'acompanyen, però molt més inquietant. De fons, un full de llibre desenfocat: un símbol de la dificultat de descodificar la realitat.

Tot respira ruralitat, la qual cosa és ben coherent amb un dels motius d'Onada Edicions, que és qui publica el llibre: "Arrelada a les comarques del Maestrat, els ports i les Terres de l'Ebre, les nostres propostes passen per aprofundir en el coneixement dels nostres pobles". Aquí ho fan des de l'àmbit de la ficció, a partir d'una història que retrata també tota una manera d'entendre la comunitat i les relacions interpersonals.