L’Argentina va jugar la primera final d’un Mundial el 1930. Llavors va perdre contra els uruguaians a Montevideo per 4-2. La primera final ja va despertar passions i va fer perdre els papers a molta gent. Com passa ara.
L’Uruguai i l’Argentina eren llavors les dues grans potències del futbol mundial, amb permís dels anglesos. El 1928 ja havien jugat una final dels Jocs Olímpics molt igualada -va caldre un partit de desempat- així que no va sorprendre que arribessin a la final. Uns 15.000 argentins van viatjar en vaixell de Buenos Aires a Montevideo per a la final, cosa que va originar problemes d’ordre públic, ja que molts brètols van rebre els vaixells tirant-los pedres. L’àrbitre del partit va ser el belga John Langenus, de qui circulen algunes històries no confirmades. Una diu que va demanar que hi hagués un vaixell a punt al port de Montevideo per poder amagar-se i marxar ràpid si hi havia incidents. També és diu que va demanar més policies perquè el protegissin durant el partit. Langenus va haver de resoldre molts problemes, com per exemple, amb quina pilota es jugaria la final. Llavors era costum que cada selecció portés la seva pilota i Langenus va decidir que cada part es jugaria amb una pilota diferent. Però va caldre llançar una moneda a l’aire per decidir quina pilota seria la de la segona part, ja que les dues seleccions volien acabar el partit amb la seva esfèrica. Al final, el primer temps es va jugar amb la pilota argentina i, curiosament, al descans l’Argentina guanyava per 1-2. A la segona part, amb la pilota uruguaiana, va arribar la reacció local amb la final que va acabar 4-2.
A Buenos Aires, la policia va haver d’evitar que una gentada assaltés l’ambaixada de l’Uruguai. A més, els jugadors argentins van dir: “300 militars, amb baionetes, ens van amenaçar abans de l’inici de la segona part”. També va córrer el rumor que la policia uruguaiana havia dit als millors jugadors argentins que si guanyaven no arribarien a l’hotel de tornada. Altres van culpar de la derrota argentina el cantant Carlos Gardel. Gardel, protagonista d’un debat etern sobre si era uruguaià o argentí, va quedar bé amb els dos equips visitant-los abans de la final. Però curiosament, sempre que havia saludat l’equip argentí abans d’un partit, ja fos el 1928 o el 1930, l’Argentina perdia. El 1933, doncs, abans d’un amistós de la selecció no el van deixar veure els jugadors. Per si de cas.