17/08/2020

'Ghost of Tsushima'

A la meva humil llar, com en algunes altres que conec, hom fa aquesta maniobra: quan surt una nova Play, en aquest cas, la 5, hom es compra l’anterior, en aquest cas, la 4, que, esclar, ha baixat de preu. Sempre un pas per darrere. Sempre he dit que els jocs de Play –als quals no soc gens aficionada, perquè em marejo– tenen uns guionistes boníssims i que resulten molt barats si comptes els euros que has pagat per hores de diversió. Doncs bé. Amb la Play 4 et regalen un joc: Ghost of Tsushima, de Sucker Punch Productions. L’aventura on et fiques et fa adoptar el rol de l’últim samurai de l’illa de Tsushima durant la primera invasió mongola del Japó. I té una qüestió divertida de la qual us voldria parlar.

A banda de lluitar, el protagonista del joc també ha de fer altres coses. Per exemple, en un moment donat en què es troba davant d’un toll d’aigua ha de triar si vol “reflexionar sobre el seu pare o el seu oncle”. I en un altre –que és el que m’ha robat el cor– ha de mirar el paisatge i compondre un haiku. El jugador ha de triar entre diverses frases predeterminades sobre els diversos elements naturals i ajuntar-les. Un cop fet això, la veu del gran Juan Navarro, que és la del protagonista, en recita el resultat. No el tindreu en català, el joc. I és una pena.

Cargando
No hay anuncios

Em resulta molt divertit que en un joc de Play hagis de fer un haiku. Li treu i li posa tota la transcendència. Li treu i li posa tota la importància. Tot pot ser un haiku, res pot ser un haiku. Un haiku pot commoure. Un haiku pot fer riure. Si coneixeu en Juan Navarro com a doblador us en podeu imaginar el resultat. Tot el que digui Juan Navarro, amb aquella veu que té, sembla boníssim. Una frase absurda sobre el vent de les muntanyes, també.