Gisela Pulido: “No seria capaç d’estar en un lloc fix, necessito anar amunt i avall”

BarcelonaÉs un d’aquells noms que, de tants anys que fa que sonen amb èxit, sembla que ja estiguin esgotant la seva carrera. Però amb 21 anys, la rider Gisela Pulido enfila un moment molt madur de la seva carrera en busca del desè títol de campiona del món. El kitesurf, l’esport que la va portar a canviar Premià de Mar per Tarifa quan només tenia 11 anys, és la seva vida i ja no s’explica què faria sense fer volar un estel i saltar a l’aigua.

Després de cinc proves, ets líder amb 3.700 punts, 20 més que Winkowska, l’actual campiona. Com et veus?

No m’esperava posar-me líder del rànquing en l’última prova a St. Peter Ording. La Karolina anava aconseguint victòries i jo, tot i que era constant, no acabava de trobar el to i era segona o tercera. Potser em faltava confiança, però guanyar a Alemanya ho ha canviat tot.

Et jugaràs el títol amb Winkowska i la brasilera Bruna Kajiya, i queden només dues proves, després de descartar les seus del Brasil i l’Argentina.

Sí, la Karolina, la Bruna i jo estem a pocs punts. Veurem com va. El Mundial ha canviat una mica en pressupostos amb l’entrada de Virgin com a patrocinador, per això només s’han confirmat les proves de la Xina (21-26 novembre) i Cape Town (4-13 de desembre).

¿I com s’ha de gestionar un campionat que no saps segur quantes proves té?

És difícil. Som un esport petit i aquest any és de transició, sóc optimista. Virgin és una marca potent que està apostant per fer créixer aquest campionat. S’estan millorant les proves i s’estan pensant nous escenaris per guanyar popularitat i atreure als mitjans, però això necessita més garanties de cada seu...

I mentre es resolia si el Brasil o l’Argentina eren aptes, ¿quin ha sigut el teu pla?

M’he estat entrenant al Brasil per intentar fer el double handle pass. És el nou repte que tenim amb el meu pare.

I quina maleta portaves? Podia ser que, des d’allà, t’hagués tocat agafar un avió i anar a competir a l’Argentina!

Podia passar, però no vaig carregar la roba d’hivern. Si m’hagués fet falta, ho hauríem resolt amb la meva mare.

En el món del kite sempre hi ha un grau de flexibilitat que és inevitable: el vent. Vull dir, que hi deus estar habituada.

Jo sóc molt de planificar les coses, en tot, en el meu dia a dia. Però sí que és cert que els nostres entrenaments, com que depenen del vent, s’han d’adaptar constantment. Si fa vent surto a navegar. Si no en fa faig físic al gimnàs. I ara, sí, ha sigut difícil no saber com seria el final d’any, però ho estem patint totes les competidores. No serà una excusa.

Tot i així, el kitesurf està en creixement. Com veus el teu esport?

El Mundial està fent una feina bastant més bona que l’any passat, en comunicació i imatge gràfica: se’ns coneix cada cop més. Jo no em queixo de res, a Espanya sempre se m’ha valorat i els mitjans m’han donat moltes oportunitats per explicar i promocionar el meu esport. Ara, cada dues setmanes, escriuré una columna al Marca. Estic encantada.

¿Haver guanyat tantes vegades el Mundial resta mèrit als teus èxits?

Pot ser que tants Mundials seguits hagin deixat la sensació que era fàcil. Però guanyar és molt difícil! Els Mundials cada cop estan més competits i és necessari evolucionar, millorar, innovar. Per això vaig marxar al Brasil per entrenar-me i intentar fer el double handle pass, que és una maniobra molt física que no ha pogut fer mai cap noia i que només són capaços de fer els vuit millors riders del circuit masculí. És el que m’ha de fer fer un salt qualitatiu molt important.

Els canvis de reglament també han implicat un canvi important aquest any.

Sí. En el kite hi ha dos estils, un de més purista, que no fa servir l’estel per a les maniobres, amb salts baixets però molt tècnics. I hi ha un altre estil en què t’ajudes de l’estel per fer salts amb més velocitat, més amplada i més altura. I cada jutge té una preferència. També compten l’actitud i la posada en escena.

De moment, la teva és bona. També competeixes en la nova disciplina big air. I lideres la categoria overall.

Sí, el big air és bonic. Són maniobres que he fet tota la vida, però ara les portem més a l’extrem. Jo he crescut amb l’esport, i l’esport amb mi, i és divertit. Però el títol que realment té valor és el de freestyle, encara que l’ overall, que implica que participis en tres proves, com jo a onades, també és un gran títol.

Aquesta evolució cap a l’espectacularitat havia d’ajudar a fer del kitesurf un esport olímpic, però no sereu a Rio.

Jo intento quedar-me al marge de les decisions polítiques. Les federacions fan el que creuen que han de fer, i no depèn de mi, jo només sé que m’encantaria competir en uns Jocs Olímpics.

D’aquella primera Gisela campiona del món del 2004, què en queda?

Sóc una nena igual i faig coses de nena petita encara. Però he madurat, porto molts anys competint i viatjant, fent el que m’agrada, i al final evoluciones. Era molt tímida i ara sóc més oberta. Fa dos anys que no viatjo amb el meu pare.

21 anys i viatges sola pel món, vius de la teva passió... Ets una privilegiada?

I tant! Cada dia agraeixo als meus pares que apostessin per això! El meu pare ho va deixar tot per mi i va destinar els seus estalvis a instal·lar-nos a Tarifa. Era una aposta arriscada i ens va anar bé. El kitesurf és la meva feina, però sobretot m’ho prenc com que és la meva vida. Em llevo cada matí, miro si fa vent, baixo a la platja o al gimnàs i m’entreno. Així sóc feliç. Esclar que té coses dolentes, com ho va ser mantenir-me nou anys lluny de la meva mare quan era petita. Ara és amb nosaltres amb el projecte de l’escola de kite i la botiga. De tot se n’ha de treure el costat positiu.

I si no fessis kitesurf...

No seria capaç d’estar en un lloc fix, necessito anar amunt i avall, és la meva manera de ser. La vida que tinc és tota una sort. Com pots saber realment a què et vols dedicar si no has conegut món? Sóc conscient que no tothom pot experimentar el que jo he viscut però el món és tan gran i hi ha tantes coses a fer!

Sentir-se afortunat, quina sort!

Totalment. Cada dia valoro més les coses. Si aquest any torno a guanyar, ho celebraré amb més força que mai.