17/03/2019

¿És greu que disminueixi el turisme espanyol?

És sabut per tothom que el sector turístic té una gran importància per a l’economia catalana (algunes estimacions situen aquesta activitat en l’origen del 12% del PIB). Reforça el seu protagonisme el fet que en una economia industrial tan exportadora com la que tenim, que no para de batre rècords any rere any, el turisme és el primer sector exportador de serveis, que tampoc para de batre rècords.

I, igual com passa amb la indústria, el sector turístic català resulta ser molt rellevant per a l’economia espanyola: Catalunya rep el 23% dels turistes estrangers que visiten Espanya i el 23% de la seva despesa, seguida a distància de dues destinacions molt especialitzades, com són les Canàries (16% de turistes i 19% de despesa) i les Balears (17% de turistes i 16% de despesa).

Cargando
No hay anuncios

En total a Catalunya venen anualment més de 19 milions de turistes estrangers, amb una despesa que supera els 20.000 milions d’euros. Els principals mercats emissors són França (2,4 milions de turistes), els Estats Units (també 2,4 milions) i el Regne Unit (1,9 milions), entre una munió d’altres països. Agafats de manera agregada, entre tots aporten el 79% dels visitants i el 92% de la despesa que fan. La bona evolució dels registres dels darrers anys ve influïda per molts factors, entre els quals la inestabilitat política en destinacions competidores.

El primer mercat emissor en nombre de turistes cap a Catalunya continua sent la resta de l’estat espanyol, amb un 21% dels visitants que venen de fora. No obstant, la seva aportació a la despesa és del 8%, bastant per sota dels tres primers mercats exteriors emissors indicats més amunt, de manera que en termes de valor aportat, que és en definitiva el que compta, amb una cartera de mercats emissors molt diversificada, l’espanyol és el quart en importància.

Cargando
No hay anuncios

Si l’estabilitat política influeix en les decisions de viatjar, ¿com ha evolucionat el sector en el context de conflicte polític obert que hi ha entre Catalunya i Espanya des de la tardor de 2017 fins ara? Doncs les dades rellevants disponibles de llavors ençà, que cobreixen fins el tercer trimestre del 2018, posen en relleu una disminució del nombre de turistes provinents de la resta d’Espanya d’un 5,2% des del quart trimestre del 2017, per situar-se en 4,98 milions. La disminució de visitants és sostinguda, registra signes negatius interanuals en els quatre trimestres considerats. La despesa en aquest mateix període es xifra en 1.856 milions d’euros, un 3,8% menys que un any enrere. La caiguda del turisme espanyol no sabem si és deguda a la percepció d’inestabilitat, a l’animositat deguda a motivacions polítiques o a altres factors. És un tema per estudiar en el futur, si es consolida com a tendència.

Mentrestant, què han fet en aquest mateix període els turistes catalans amb destinació al mercat espanyol? És pràcticament el revers: han augmentat el nombre de viatges un 6,5%, per situar-se en 7 milions de turistes, i han augmentat la despesa un 9,1%, per situar-se prop dels 2.500 milions d’euros. Val a dir que els catalans es mouen molt i que en l’any considerat han augmentat els viatges pel món (incloent-hi la resta d’Espanya) un 7,6% i han gastat un 15,1% més que l’any anterior.

Cargando
No hay anuncios

El cert és que amb aquestes dades, en vista del que ha passat el darrer any, el dèficit turístic català en relació amb Espanya ha empitjorat, i ha donat registres com ara que emetem cap a Espanya 2 milions més de turistes dels que Espanya emet cap a Catalunya, i que gastem a Espanya 600 milions d’euros més dels que els espanyols gasten a Catalunya.

Si els trimestres següents es confirma la contracció del mercat emissor espanyol, no serà una bona notícia. Tot i això, per a molts economistes, entre els quals m’incloc, que som de l’opinió que Catalunya ha arribat al sostre de visitants i que el que cal no és que en vinguin més (sigui quin sigui el mercat emissor) sinó que els que venen gastin més i generin més valor afegit, la reducció espanyola, sense ser desitjable, no és traumàtica. I si la raó és que ve motivada per un boicot, doncs què hi farem, el temps ho corregirà; no per això l’estament polític deixarà de fer el que cregui oportú ni els catalans deixarem de ser com som. El que realment és rellevant és que el nord del sector turístic sigui excel·lir en qualitat, no en quantitat, amb un mercat que es diu món i que inclou, lògicament, el mercat emissor espanyol. Aquest és el veritable repte del sector.