Ens ha faltat un entrenament obert
El Barça, lent de reflexos, ha deixat escapar una oportunitat. Tot just tenir constància del consens al qual van arribar Messi i Luis Enrique, en conèixer l’històric acord de pau per tancar la guerra freda de 9 mesos que hem viscut després d’Anoeta, tocava un entrenament a portes obertes. Una sessió amb nens. I amb Messi entrenant-se amb normalitat. D’aquesta manera s’hauria tancat la caixa dels trons que es va obrir a Sant Sebastià i en l’entrenament de Reis (sense Messi) posterior.
Només les situacions que tenen sentit perviuen. Que l’entrenador del triplet i el millor jugador de l’equip (i de la història) arribin a consensos té tot el sentit comú. També en tindria que un govern com l’espanyol escoltés la gent d’un territori que cada quatre anys reuneix més d’un milió de persones al setembre, però això són figues d’una altra secció del diari. Tornant a Messi i Luis Enrique, tots dos han reconegut l’autoritat i la jerarquia de l’altre. A la seva manera, l’entrenador del triplet ha arribat a la mateixa conclusió que Guardiola, que va permetre a Messi jugar els Jocs Olímpics de Pequín tot i que s’hi hauria pogut negar. L’endemà de ser pare i de venir d’una setmana a l’altra banda del món, té tot el sentit que descansi. La novetat ha estat explorar la solució a través de la seducció i del diàleg. L’un ha deixat l’orgull a l’armari. L’altre ha reconegut els galons del líder.
Tal com ho va descriure Luis Enrique després del partit de dissabte a Madrid, la negociació no ha deixat ni vencedors ni vençuts. Com en els bons pactes entre interlocutors que es reconeixen com a vàlids, queda consolidat un canal de comunicació normal en una relació que estava marcada per la desconfiança i la tibantor. Tots hem sentit històries de desaires i estripades al vestidor. D’intervencions dels capitans per garantir que la convivència fos prou acceptable per imaginar un triplet. Fa 9 mesos, a Anoeta, es va posar en risc un projecte sencer. Els dos personatges implicats, Messi i Luis Enrique, tenen personalitats prou complexes i tenen força suficient per resistir un xoc de trens. En cas d’hostilitats, tots dos podrien tenir esperances de guanyar el pols i sortir-ne victoriosos.
El que passa és que, en realitat, en cas de seguir aquest camí, tots dos haurien perdut. No només ells. Nosaltres també. Enhorabona pel pacte del Calderón. I el pròxim dia, que algú pensi a obrir les portes del Mini per celebrar-ho amb els socis que es van quedar sense veure Messi el dia de Reis.