La història darrere una foto de portada que valia la pena rescatar

BarcelonaUNA DE LES FOTOGRAFIES més repetides a les portades d’arreu del món, arran de la mort de Muhammad Ali, va ser la del boxejador increpant el seu rival, Sonny Liston, que jeu estès sobre la lona. És una imatge d’una composició estètica admirable, que conserva uns colors vivíssims -amb centre al vermell dels guants- tot i haver estat feta el 1965. El gest d’Ali és d’una fúria absoluta, el seu físic imposa, i segur que això va pesar quan editors gràfics de tants països es van posar d’acord en escollir-la per a les seves primeres pàgines: La Gazzeta Sportiva, The Independent, Daily News, Los Angeles Times, Arizona Republic, Mundo Deportivo...

Tanmateix, i segons explica Liz Gerard al seu excel·lent blog, la imatge mostra el púgil justament en un moment que no el deixa gaire ben parat. Quan Ali va noquejar Liston, al segon minut del primer assalt en què es jugaven per segon cop el títol de pesos pesants, les normes l’obligaven a apartar-se. En comptes d’això, el campió dels pesos pesants va encarar-se al seu oponent i li va cridar: “Aixeca’t i lluita, desgraciat”. L’àrbitre va haver d’endur-se’l a un racó, de manera que qui va comptar els segons a terra va ser el cronometrador. Liston, però, va assegurar que no va sentir aquest recompte. Si Ali hagués seguit el reglament, sabríem del cert si hi havia més combat possible. I l’esport no hauria patit una crisi d’imatge, ja que va córrer la brama que la lluita estava arreglada. La història, en tot cas, resulta il·lustrativa sobre el contrast de grandesa i misèria que acompanya l’esport de la boxa des del seu naixement.

Cap diari es va prendre la molèstia d’arribar al fons d’aquella fotografia que posaven en portada. Hi havia una història interessant, en aquella imatge. Però només va servir per fer-ne un pòster.