24/12/2019

Un ‘habeas corpus’ de llibre

Catedràtic de Dret ConstitucionalEl legislador espanyol diu, textualment, en el preàmbul de la llei orgànica 6/1984, reguladora del procediment d’habeas corpus, que “el procediment [...] afecta no només els supòsits de detenció il·legal [...], sinó també les detencions que, ajustant-se originàriament a la legalitat, es mantenen o prolonguen indegudament”. És obvi que una detenció que s’ajusta originàriament a la legalitat però que es converteix en il·legal perquè es manté o prolonga indegudament només pot ser conseqüència d’una acció o omissió d’un òrgan judicial. En l’ordenament jurídic espanyol no hi ha detenció que pugui ser qualificada d’il·legal sense la intervenció del jutge. Qualsevol altra detenció és necessàriament il·legal. En conseqüència, una intervenció “originàriament” legal només pot “esdevenir il·legal” perquè el jutge la manté o prolonga indegudament. No existeix cap altra possibilitat.

Aquesta és, justament, la situació en què es troba Oriol Junqueras. Deixant de banda, que és molt deixar, la justificació de la presó “originària” durant la instrucció i celebració del judici, no hi ha dubte que hauria d’haver estat posat en llibertat en el moment que va ser proclamat candidat electe per la Junta Electoral Central (JEC). No havia de necessitar cap “permís penitenciari” per assistir a la seu de la JEC a jurar o prometre la Constitució, sinó que hauria d’haver-hi pogut anar perquè no havia de ser a la presó.

Cargando
No hay anuncios

Oriol Junqueras està detingut il·legalment des del 13 de juny. Entre el 13 de juny i el 19 de desembre podia discutir-se que fos així, ja que el mateix Parlament Europeu no li havia reconegut la condició de diputat. Però des del 19 de desembre no n’hi ha cap dubte. Sembla que el Tribunal Suprem es resisteix a reconèixer-ho.

Una vegada feta pública la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 19 de desembre, no existeix cap dubte que Oriol Junqueras és diputat europeu des del 13 de juny. I un diputat europeu no pot estar detingut sense que prèviament s’hagi sol·licitat el suplicatori al Parlament i aquest hagi respost positivament a la sol·licitud. Això queda rotundament dit en la sentència del TJUE. En conseqüència, en el mateix moment en què es va fer pública la sentència, el Suprem hauria d’haver acordat la posada en llibertat de Junqueras.

Cargando
No hay anuncios

Sobre la llibertat d’Oriol Junqueras el Suprem no ha de preguntar res a ningú. Podrà preguntar sobre altres punts de la sentència del TJUE, com, per exemple, sobre si la sentència dictada el 14 d’octubre pel TS contra Oriol Junqueras ha de ser considerada nul·la de ple dret en tant que va ser dictada contra una persona que tenia immunitat o si, per contra, no és així. Sobre això hi poden haver dubtes. Però sobre la llibertat immediata de Junqueras no n’hi ha cap i el Suprem no té res a preguntar. El termini de cinc dies donat a les parts perquè al·leguin el que considerin pertinent sobre l’abast de la sentència del TJUE no pot afectar la posada en llibertat de Junqueras, ja que suposaria una prolongació de la seva “detenció il·legal”, que s’arrossega, no ho oblidem, des del 13 de juny.

Capacitat de reacció

La prolongació de la detenció il·legal d’Oriol Junqueras per part del Suprem és un cas de llibre per als quals està previst el procediment d’ habeas corpus a l’article 17 de la Constitució. El Suprem és un òrgan judicial que, com qualsevol altre, pot “mantenir o prolongar indegudament” un ciutadà a la presó. No hauria de fer-ho, ni ell ni cap altre òrgan judicial, però pot fer-ho. En l’ordenament jurídic s’ha de poder reaccionar contra l’esmentada detenció il·legal. És per això, precisament, que existeix l’habeas corpus a la Constitució.

Cargando
No hay anuncios

El Tribunal Suprem no és el poder judicial. Dins del poder judicial s’ha de poder reaccionar contra una “detenció il·legal”, fins i tot quan té el seu origen al Suprem. Qualsevol jutge d’instrucció de Barcelona, lloc on està detingut il·legalment Oriol Junqueras, “d’ofici” o a instància de part, podria iniciar el procediment d’habeas corpus perquè es posi fi a aquesta situació de detenció il·legal. Aquesta és una de les manifestacions de la grandesa de l’estat de dret: el jutge més humil pot reaccionar davant la “prolongació indeguda de la detenció” per part del Suprem. Qualsevol jutge d’instrucció de Barcelona pot fer-ho i, en la meva opinió, hauria de fer-ho.