La inspectora que va caçar Urdangarin
L’Agència Tributària va descobrir les irregularitats de l’Instituto Nóos abans que esclatés el cas
BarcelonaÉs dissabte 25 de gener i tres inspectors d’Hisenda baixen per la ja famosa rampa de l’Audiència de Palma per declarar en el cas Nóos. Han estat cridats a declarar pel jutge Castro per determinar si la infanta Cristina ha comès algun delicte pel fet de ser propietària al 50% de l’empresa Aizoon amb el seu marit, Iñaki Urdangarin. Dos dels inspectors, un home i una dona amb una àmplia experiència en casos semblants, són els que l’Agència Tributària ha destinat a tasques d’auxili judicial demanades pel jutge. Però qui és la dona amb un elegant vestit negre i dos maletins que camina somrient al seu costat? En el sumari apareix identificada com a NUMA 51593, i és la inspectora que va començar a investigar Iñaki Urdangarin abans que el cas sortís a la llum pública. Les declaracions del sumari permeten reconstruir com aquesta inspectora, que és la cap de l’equip 39 de la delegació especial de Catalunya, va trobar-se amb el nom de la infanta Cristina i del seu marit al seu ordinador.
La història comença el 8 de març del 2011. Aquell dia l’equip de NUMA 51593 rep una petició de l’ONIF (Oficina Nacional d’Investigació sobre el Frau) per aclarir un moviment sospitós de bitllets de 500 euros. Es tracta d’un procediment habitual. Tots els moviments de més de 100.000 euros són investigats d’ofici, i aquests casos es reparteixen de manera aleatòria entre els equips d’inspecció. En aquest cas, es tracta d’una retirada de 147.800 euros des dels comptes de l’Instituto Nóos i el seu posterior ingrés fets per la mateixa persona, Ana María Tejeiro, la dona de Diego Torres, el soci d’Urdangarin, tot i que això ella no ho sap encara. El 16 de maig envia el requeriment d’informació a Nóos. Vol saber què ha passat. La inspectora cita el representant de Nóos el 22 de juny, que resulta que és Luis Tejeiro, germà de la dona de Torres. Tejeiro li diu que “tenien por de la crisi bancària” i de no poder comptar amb els diners en efectiu per pagar una factura del 2005 a una altra entitat, l’empresa Aizoon. Tot just l’home surt del seu despatx, la inspectora comprova qui hi ha al darrere d’Aizoon.
Pressions des de dalt
En l’interrogatori, un advocat pregunta a la inspectora: “¿Rep vostè alguna instrucció dels seus superiors dient-li que pari?” I ell respon: “No, mai, en cap moment”. I quan insisteixen rebla el clau: “Mai no he rebut ni una sola ordre ni que no continués el procediment, com evidentment ha quedat acreditat”.
Efectivament, l’explicació de Tejeiro no convenç la inspectora, que inicia una investigació que conclourà amb la presentació d’un informe el 26 de novembre (uns dies després de l’escorcoll de la seu de Nóos ordenada pel fiscal Pedro Horrach) en què diu que hi ha indicis per fer una inspecció més exhaustiva sobre Iñaki Urdangarin i Diego Torres, però no sobre la infanta. “Per què no la infanta?”, pregunta el fiscal. NUMA 51593 respon: “Era sòcia del 50% d’Aizoon, però no constava com a autoritzada als comptes, ni com a administradora, no havia participat en el moviment de bitllets de 500 euros, no rebia dividends ni rendiments del treball i no vaig considerar oportú incloure-la”.
Hisenda informa el jutge, que dóna llum verda perquè continuï una investigació que abraça centenars de factures creuades per l’entramat d’empreses que va ordir Diego Torres. Finalment, el gener del 2013 l’informe es converteix en denúncia per delictes fiscals comesos el 2007 i el 2008. Aquest fet és rellevant perquè demostra que, fins i tot sense cas Palma Arena ni jutge Castro, Urdangarin hauria acabat igualment davant dels tribunals.
El criteri de NUMA 51593 per exculpar la infanta de delicte fiscal (una altra cosa és el blanqueig de diners) és compartit pels seus companys de l’auxili judicial, tal com declaren davant del jutge i li fan arribar en una nota. Ho fan arran d’algunes informacions a El Mundo en què se’ls acusa de canviar d’opinió sobre unes factures per salvar la infanta.
Canvi de criteri a Hisenda?
Els inspectors afirmen que no han canviat mai de criteri i que, en tot cas, aquestes factures, que sumen un import de 69.990 euros i van ser pagades en efectiu, no tenen rellevància penal. Com NUMA 51593, expliquen que en aquests casos el delicte fiscal s’imputa a la persona que genera les rendes investigades, és a dir, Iñaki Urdangarin i Diego Torres. Per això, la infanta va dir 400 vegades “no ho sé” davant Castro. Si es demostrés que la infanta va fer alguna gestió, tot canviaria.