12/12/2020

La institució i la persona

Diu Pedro Sánchez, sobre Joan Carles I, que “no es jutja una institució sinó una persona”. S’entén la incomoditat del president, que, obligat pel càrrec, fa malabarismes impossibles. Però equivoca l’argument. En el cas de la monarquia, institució i persona no són separables perquè la institució es funda en la predeterminació de la persona que l’encarna per via hereditària. El president de la República no és la institució. El rei és la institució: l’aristocràcia incrustada en la democràcia. La Zarzuela i la família són indissociables, tot va de pares a fills.

Les monarquies només es defensen per la utilitat. En elles mateixes són un anacronisme. Joan Carles I va ser útil per fer possible el pas d’una dictadura a una democràcia formal. En aquell moment hi havia raons per pensar que era el camí menys arriscat per fer el trànsit. El 23-F el va legitimar. Malgrat que aquell dia va estar al fil de la navalla, finalment va caure del bon costat. Però, després, es va anar fent cada cop més prescindible i ell mateix es va embolicar per uns carrerons que només podien portar al descrèdit.

Cargando
No hay anuncios

Manifestament tocat, va plegar el 2014. Des de llavors ha anat sortint tot un historial d’abús de poder, consciència d’impunitat i pèrdua de noció dels límits que l’ha deixat fet un nyap. I la institució ha quedat a la intempèrie, en mans del rei Felip, gèlida contraimatge del seu pare, per molt que Sánchez digui que aporta “transparència i exemplaritat”. La monarquia és una incrustació de la teologia en la política (heretada de quan el monarca era el representant de Déu a la terra) difícil de defensar racionalment en una societat democràtica.

PSOE i PP neguen el debat. Però el mal és incurable. Diu Díaz Ayuso que “no tots som iguals davant la llei i que Joan Carles I no és un ciutadà més”. Té raó en les dues coses. Si no es vol afrontar el debat monarquia-república, almenys es podrien modificar les lleis perquè el rei pugui ser sotmès a control. Però això equivaldria a liquidar de facto la monarquia. I les elits hispàniques encara veuen en ella, i la seva impunitat, una garantia.